A les 6:50 del matí la tramuntana intentava imposar-se a l’exèrcit de núvols que sobrevolaven els nostres somnis. La porta de la finestra ha espetegat i la Dolça ha començat a miolar inquieta. La tramuntana ha abaixat els braços i la pluja ha descarregat airada, amb mala llet. Fet que ens ha fet abaixar les persianes. Hem agafat la son de nou comentant els somnis estruncats i els plans per l’endenà. Avui.
Hem esmorzat sense pressa, com si no tinguéssim res més a fer en tot el dia. Quina sensació més de vacances!!
Quan estava punt d’amagar-me les canes, ha trucat en Carles, el meu germà gran, més inquiet, encara, que jo per dir-nos de fer una excursió entre vinyes.
Primer hem anat a Vilajuïga a comprar vi de taula. L’Arnau ha xalat omplint la garrafa. Crec que els nens sempre xalen amb el que és nou.
Tot i que el cel amenaçava pluja hem decidit fer camí fins a Mollet de Peralada. Un camí a tocar el paratge de l’Albera, que amb el temps autòcton ha estat espectacular.
La tramuntana causa un efecte embriagador. Tot es torna més gris, perd color a cada batzegada i el seny transcorre orfe entre els carrers buits de gent. La tramuntana espanta i és bella.
Tornant hem decidir anar a Can Parera a fer el menú. Com a casa, com sempre.
…
Com que aquest vespre havíem quedat amb en Capdevila, editor de l’Esguard, hem decidit fer “el completo”: deixar els nens, passejar amb una conversa finita i tranquil·la, sopar on ens vàrem casar (el dia de més calor de l’any 2003), al Nieves Mar i prendre una copa amb molt bona companyia.
Podríem dir que la tramuntana avui s’ha imposat als núvols, però no ha aconseguit véncer l’esperit vacacional.
Merilanding per la vida 