Normal
0
21
false
false
false
CA
X-NONE
X-NONE
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Tabla normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin-top:0cm;
mso-para-margin-right:0cm;
mso-para-margin-bottom:8.0pt;
mso-para-margin-left:0cm;
line-height:107%;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:”Calibri”,”sans-serif”;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-language:EN-US;}
retrobar-nos amb el nostre llit hi ha tingut alguna cosa a veure. Quan m’he
llevat, els meus fills estaven asseguts a la taula fent deures sense que ni en
Xavi i jo els ho haguéssim manat. No donava crèdit fins que he sabut el perquè.
Els nens es van quedar amb més ganes de cosins ahir i ja havien quedat de veure’s
a la platja avui, així que avançaven feina amb la intenció que la negociació fos
fàcil. I és clar, ho ha estat.
hem trobat un lloc un pèl agosarat per aparcar. Hem pensat, total no hi ha
grues al poble! Quan hem arribat ja feia una estona que s’esperaven. La Martina
i l’Helena han corregut per abraçar-se encara que la sorra els cremava els
peus. En Carles estava endormiscat pel sol i la Mònica dreta per indicar-nos on
eren tan bon punt arribéssim a la sorra. La platja de Sant Pere és de sorra
fina i la principal característica és que és amplíssima. Potser has de caminar
uns dos cents metres fins al mar des de l’aparcament per un desert amb dunes i
tot.
demanava fresca i he decidit tirar-me a l’aigua i no sortir-ne fins al cap d’una
hora. L’aigua era tan transparent que fins i tot podíem veure els peixos.
Potser per això en Sergi, el meu nebot, ens ha demanat si per la tarda podíem
tornar a pescar. I és clar, no hem sabut dir que no. De fet avui ha estat un d’aquells
matins que recordo de la meva infància. Un dia clar després de la tramuntana,
una aigua fresca i clara i tots a l’aigua jugant a pilota o passejant els nens
enfilats damunt un matalàs. Per un moment m’he posat nostàlgica.
intenció de tornar a la tarda en Xavi ha considerat que hi havia una missió
especial: comprar un fanalet de Campingaz per poder veure-hi quan el sol s’amaga.
De fet les últimes vegades que hem anat a pescar ens hem quedat sense llum i
això ha fet que marxéssim. Avui això no serà el nostre impediment, deien els
seus ulls. Hem tornat a Figueres, i hem trobat el preuat fanalet. L’hem comprat
i cap a casa. Els deures
ja quasi són a punt d’acabar.
material que ens havíem d’endur, hem fet sopar, hem revisat la caixa de pescar
hem agafat cadires, taula i tovalloles, alguna cosa d’abric i cap a la platja
hi falta gent.
passar-nos una hora intentant localitzar la bombona de butà que va bé pel fanalet (la que havíem comprat a Figueres no anava bé),
encara hi havia gent i ens hem hagut d’esperar a tirar les canyes fins que no marxessin. La conversa
era poc animada, però agradable. Hem tret unes cervesetes i fins i tot una ampolla de cavam i hem comentat la
jugada mentre els nens inventaven històries de por que al cap d’una estona els
han fet por de debò. Veient-los jugar m’he vist a mi de petita saltant, corrent
i fins i tot lligant amb un nen guiri de la platja.
convertia el blau del matí en una amalgama de colors pastel preciós. La fresca passava a ser fred al cap de l’estona. Els
nens han sopat i han jugat. Tots quatre i molt contents. He muntat les canyes i
se’ns n’ha trencat un, però res importava. Ens hauríem quedat fins demà. Què
dic demà, fins sempre, però després que en Sergi, el nostre pescador, hagués
tret quatre peixos i que la son s’apoderés de les més petites hem decidit
acabar la nit de pesca, d’aventures i de somriures perquè sense cap mena de
dubte, els dies així tenen una veritable aroma a passat.

