Els dies de sol i de calor ens acompanyen, així que ens hem decidit per pujar fins al Saut Deth Pish. Un salt d’aigua, “el més emblemàtic de la Vall d’Aran” segons diuen els d’aquí. Després de mirar la ruta a fer hem carregat les motxilles preparats per caminar uns 25 minuts fins la fita. Així que hem agafat la carretera cap a Arròs i hem anat seguint les indicacions. Una pista asfaltada, d’aquelles que fan vertígen i on els cotxes se les veuen per fer-se un lloc quan es creuen en direcció contrària ha estat tot l’esforç que hem fet(el cotxe se’ns escalfava perquè el desnivell era Déu n’hi do).
Quan hem arribat, ens hem trobat un aparcament enorme però ens ha costat aparcar. Definitivament, malgrat la bellesa del paisatge, avui he tingut la sensació que havíem descobert la veritable platja de la Vall d’Aran.
L’aigua gèlida només era apta pels més valents, o sigui que jo només m’he mullat els peus i la resta de la família s’hi han capbussat més d’una vegada.
L’indret es divideix en 2. Per una banda està el salt, però allà no s’hi està prou bé perquè tot és roca, per l’altre, un rierol i una bassa on trobaven la fresca, estiuejants i esportistes. Hem fet una mica de cada. Per dinar a la bassa i després quan la cascada de tres trams s’ha buidat de gent hi hem anat a banyar-nos (a banyar-se).
A mitja tarda i aprofitant que per tornar a casa havíem de passar per Vielha hem fet una parada a la capital de comarca. Hi ha mooolta gent que tria Vielha per passar les vacances! Tot i que estava plena de gent, hem aprofitat per gaudir de veure els nostres nens jugant a la plaça de l’Església, avui hi havia jocs tradicionals. Son tan bonics! M’agrada gaudir amb ells de les vacances i reconciliar-nos de l’estrés de les nostres vides amb moments com aquests.
Avui l’Arnau ens deia que preferia no tenir mòbil, perquè sinó potser no li agradaria tant aquestes vacances amb nosaltres i estaria tota l’estona davant la pantalla.
Alguna cosa devem estar fent bé!
Merilanding per la vida 