No trobeu que les vacances son per descansar-les? Doncs després de tants dies amunt i avall ens hem pres el dia amb aquella calma que quasi es toca amb l’avorriment. Els llençols se’ns han enganxat una mica però res excepcional. Hem esmorzat pa amb tomaquet, embotit, formatge, melmelada i cafè, gaudint de cada mos. Com ens agrada esmorzar així!
Com que no som desagraïts i el dia ha tornat a regalar-nos un sol de justícia hem fet la viu-viu i ens hem colat a la piscina d’un hotel. És el que té passar uns dies on les possibilitats d’allotjar-se son molt superiors als hostes que hi ha. Així que ens hem vestit en plan “pijo”, hem tirat pel dret i txaaan… ja hi érem. Tret del moment inicial on temíem que ens farien fora, el matí ha estat un autèntic luxe. Banyar-se a la piscina a 1500 metres té dues coses, l’una és que l’aigua es freda i quan surts passes fred, l’altra és que el sol és tan aprop que notes l’escalfor amb molta intensitat.
Ens hem afiançat 4 tumbones i he deixat que el Xavi fos un nen més entre els seus mentre jo llegia.
M’encanta aquesta sensació de dedicar-se un temps a un mateix. Ja sé que les vacances son això però acostumo a pensar en pack de 4.
Després de tants dies de menjar ràpid i de qualsevol manera per aprofitar bé el dia, hem menjat a casa bé i sa i bo. He fet llenties. Deu ser veritat que la necessitat de menjar bé era conpartida perquè fins i tot la Martina les ha trobat boníssimes.
Com que la cuina és petita han tardat una mica a fer-se, però han sortit bé. Mentre ens esperàvem hem decidit veure una peli: Los inmortales. Una gran pel·lícula que recordava millor del què en realitat, avui m’ha resultat ser. En fi, ideal per a fer migdiadeta. Als nens els ha servit per entendre la diferència entre la televisió de pagament i la de no pagament. Però també té coses bones. Qui no aprofita els anuncis per a fer un pipí o desparar la taula sense perdre’s un frame?
Una estoneta de deures i hem sortit a respirar aire fresc i a veure com tot canvia. A 1500 metres també. Feia anys que no veníem i ens hem trobat amb hotels nous, apartaments nous, aparcaments nous que esperen la neu que els donarà la vida. Perquè ara no hi ha ningú.
Un passeig, una cerveseta ben tirada i cap a casa. Demà serà un altre dia, el de la meva tornada al mar. Cambrils i els avis ens esperen.
Merilanding per la vida 