Sorprenentment el dia s’ha despertat tèrbol. Els avis diuen que hem portat la fresca de la muntanya i que tanta falta els feia. Així que hem aprofitat per posar rentadores, ja no ens quedava roba neta. Per cosir algun descosit i per xerrar a la fresca de tot una mica. Els nens a Cambrils, ja saben que el temps s’estira com un xiclet i es fa llarg i plàcid.
A la tarda, aprofitant que s’ha obert una micona el dia, hem anat a la piscina de l’hotel que tenim davant de casa. La propietària ens hi deixa anar, així que aquí no patim. Allà m’he estirat a la tumbona a llegir (faré ressenya del llibre, és molt xulo) i a badar. La gent que va de vacances tinc la sensació que pateix. Voler les vacances perfectes, probablement, estressa.
De la tumbona estant, he vist com el Xavi alliçonava als nens, tots tres en remull, de com fer la tombarella dins l’aigua quan se t’acaba la piscina. Els nens paraven atenció i reien mentre ho probaven. La Martina més decidida, l’Arnau més assegurant l’objectiu han aconseguit fer la volta del nadador!!! En Xavi té tanta paciència per ensenyar i jugar amb els nens que és una sort tenir-lo com a company de vida. Ell posa el que a mi em manca, i a l’inrevés.
M’ha entrat una mena de nostàlgia de quan a casa hi havia el descontrol dels nens petits, però se m’ha acabat en un tres i no res. La vida va passant i els nebs van deixant de ser nens i començaran a volar. No ens queda massa per gaudir-los.
Com que estem a casa els avis hem pogut deixar als nens i sortir a sopar “de nuvis” que bona falta ens feia. Tot i que a Cambrils es menja bé arreu, avui hem caminat fins pel passeig fins al Pi rodó, camí de Salou on hi ha el Restaurant Del Mar. En Francesc, l’amo, va deixar el periodisme esportiu pel negoci de la restauració. Després d’un llenguado i un bacallà hem entès que va prendre molt bona decisió.
Amb el pap ple, encara hem volgut gaudir de la bona conversa una estoneta més i hem caminat tooot el passeig fins al Siddartha, una terrassa on degustar combinacions múltiples de mohutos, caipirinhas, caipiroskas… i els que convingui.
El Xavi s’ha fet amb un coctel picant i jo amb un de fruita de la passió, o sigui que el Merilanding l’acabo d’escriure ara, que no son hores. Bon dia.
Merilanding per la vida 