Avui ha estat un dia d’aquells en els que dones gràcies d’estar de vacances perquè de no ser així podria haver acabat malament. Es podria dir que avui ha estat un dia fallit.
La idea era sortir amb barco fins a un punt de trobada al mig del mar on ens veuríem amb els cosins que estiuegen a l’Ametlla de mar. Els que tenim la sort de gaudir i no marejar-nos, sortir amb barco és un plaer inigualable. Així que encara que ens hem llevat tard i hem dedicat una horeta als deures i a deixar el dinar quasi preparat, manteníem el bon humor.
La cosa ha començat a estruncar-se ben aviat. Concretament tan bon punt hem tirat els morts i hem posat la marxa. L’hèlix ha quedat enganxada al cap i hem quedat al mig del port. Just a uns 10 metres de la passarel·la, hem vist com els nervis, els mariners, els veïns i curiosos s’atensaven per conèixer què hi fèiem allà al mig.
L’airet era fresquet, així que hem intentat gaudir de l’aventura de la millor forma que teníem, amb una cerveseta i un bon aperitiu que el Xavi anava treient mentre el nostre barco, el Canaima, era com el camerino dels germans Marx.
Quan passades les dues ha arribat el busso que havia de ser qui ens alliberés del problema, resulta que el pobre tenia una tendinitis i no li era possible baixar. En fi que allà al mig hem anat donant conversa als uns i altres fins que l’entrada a port d’altres vaixells i el perill que provocàvem ha estat decisiu per prendre una mesura, arraconar el barco, pujar a una barca pneumàtica i desembarcar a port. Els nens ho vivien amb intensitat però guardant els nervis per altres ocasions.
Arribats a casa, he preparat peix al forn. Ja fa uns dies que l’Emi està fomuda de l’esquena, així que he cuinat jo. Ha sortit prou bé.
Migdiada uns, sobretaula uns altres i la tarda anava fent camí quan hem decidit fer alguna cosa útil… i ens hem posat a instal·lar un sistema de rec automàtic pel jardí. Ara que hi ha una mica de plantes és important mantenir-les. En Xavi i el Jaime, el seu pare, han anat a comprar tot el necessari i el senyor de la botiga els ho ha explicat tot. Així que semblava tot tan fàcil…
Hi ha cases amb gent manetes i hi ha cases on el bricolatge o el DIY generen un nivell de tensió no apte per a impacients.
Aquesta vegada, la cosa era més senzilla del que semblava i quan ja semblava que ho aconseguiríem… ens han venut uns productes que no deixen passar l’aigua, o sigui que els havíem d’anar a canviar, però la tarda ja enfosquia i ho hem deixat per demà, sense acabar.
El cel rogent que ha acomiadat la tarda no sé si serà de pluja o vent, però ens està regalant una fresqueta que és ideal per passar uns dies a Cambrils on la calor acostuma a ser insuportable.
Després de sopar hem decidit estirar les cames i fer una cosa que segur que ens sortiria bé, un gelat al Sirvent. Un dia fallit, estant de vacances, és un dia com un altre i un simple passeig, uns riures, una bona conversa i l’entreteniment de mirar els artistes de les caricatures o d’aquells que pinten amb esprais, han estat suficients per anar a dormir amb la seguretat que demà el dia serà fantàstic. Com a mínim, millor que el d’avui.
Merilanding per la vida 