Avui els avis marxen a Barcelona així que ha estat un dia d’acabar coses.
A primera hora i aprofitant que el sol encara no apretava hem decidit acabar la instal·lació del reg automàtic. També hi ha hagut nervis (el bricolatge és el que té) però en Xavi i jo hem decidit entomar la feina amb bon humor i treballant en equip. Jo feia el forat a la manguera, ell posava els conectors i jo posava el tubet del test a la manguera principal. I així 25 vegades.
Després, hem decidit remullar-nos a la piscina i fer una cerveseta abans de dinar. No sé si us vaig comentar que jugant amb l’Arnau a pilota em vaig tòrcer el turmell a la Vall d’Aran? Doncs encara em fa una mica de mal, res greu, però avui a la piscina la Martona, sense voler, m’ha trepitjat el peuquan sotal’aigua intentava passar per sota les seves cames. M’he enfadat i després m’he arrepentit d’enfadar-me. Pobreta, ella no ho havia fet expressament. He intentat explicar-li que estava enfadada perquè hi tenia mal… de vegades els pares ens equivoquem.
Després de dinar hem acomiadat als avis, els hem ajudat a posar les coses al cotxe i els hem desitjat un bon viatge. Se’n van a Georgia (abans de la URSS). A l’Emi li agrada viatjar i veure món, al Jaime acompanyar-la i veure-la feliç.
A Cambrils hi ha un cinema. Petit però ben acondicionat. Hem anat a veure “Padre no hay más que uno”. Suposo que la gent que estiueja aquí potser no sap que hi ha cine, perquè estàvem sols, literal, i fins i tot els nens han pujat a un petit escenari que hi ha davant la pantalla per jugar amb les ombres i a fer veure que eren ballarins… ens han fet tot un espectacle fins que els llums s’han apagat.
Una pel·lícula de nens ben feta!
Hem anat a veure la Nuri, la meva cunyada, que té una farmàcia davant del mar, i ens han entrat ganes de gaudir de més temps junts. Ara feia molt que no ens vèiem plàcidament amb el Jose, el germà del Xavi que viu a Cambrils, així que hem decidit anar a sopar plegats.
Una vetllada familiar, una bona conversa parlant dels nous projectes, un geladet, un passeig i cap a casa que encara ens queda un cap de setmana!
Merilanding per la vida 