No se si perquè no teníem plan o perquè teníem massa son, però avui sí que se’ns han enganxat els llençols. A quarts d’onze uns i a les onze d’altres, la fredca de peimera hora hi ha ajudat segur.
En qualsevol cas hem fet del dia com de la nostra son estirar tot allò que ens venia de gust i escurçar allò que volíem.
Hem esmorzat a la fresca (ai mare com ho trobaré a faltar), hem llegit i fet deures i ens hem abat a remullar a la piscina a quart de dues. Quan hem arribat estava tot ple, però en mitja hora ja no quedava ningú. Com que a les 13 h feia una calor insuportable ens hem capbussat de seguida.
A la Martina encars li costa tirar-se de cap. De fet quan es tira fa una giragonça com per no allunyar-se de la pared, tot molt extany tenibt en compte que neda molt bé. Així que jo m’entretenia amb la Martina mentre en Xavi cronometrava a l’Arnau que feia piscines per l’ample.
Avui ens hem portat fuet i avellanes per acompanyar la cerveseta, així que ens hem fet un aperitiu prou consistent com per anar a dinar tard.
De seguida que ens ho hem acabat hem tornat a l’aigua doncs la calor no es podia suportar. Ara sí, amb la piscina buida hem fet una batalla de frisbee per parelles digne de veure. En Xavi i jo érem un equip, l’Arnau i la Martina un altre. Ens hem perseguit, agafat, enfonsat i rigut. Ha estat una de les estones més divertides i boniques d’aquestes vacances. Ara que els nebs tenen 13 i 11 anys ja podem començar a jugar de igual a igual a molts jocs. M’he omplert de vida de tant riure amb ells.
Seguint amb el ritme anàrquic hem dinat a les 16h. L’Emi ens havia deixat verdura per fer i unes hamburguesses i molls fregidets. Després de dinar hem fet una peli xula de sofà i migdiada, però aquesta vegada, com que la peli era d’acció, no s’ha dormit ningú.
Passades les set, la millor hora per sortir a passejar per Cambrils, hem sortit a passejar. Sempre que venim gaudim d’activitats de comerç al carrer, avui no ha estat una excepció. Ens hem firat un parell de cosetes i hem decidit sortir a sopar per celebrar que hem acabat les vacances. El Jose, la Núria i la Clàudia, ens hi han acompanyat i hem brindat per l’estiu que a nosaltres se’ns acaba. Demà tornem a la nostra estimada Barcelona, que el Xavi comença a treballar.
Merilanding per la vida 