Llàgrimes. Avui he deixat anar les primeres llàgrimes. Unes de ràbia i de por, les altres d’esperança. El cercle s’estreny. Ara ja són amics i coneguts. I la barbàrie és insuportable. Només dono les gràcies a Déu perquè els meus estan bé i a la vegada em sento malament de sentir-me afortunada. Tinc una ràbia que em podreix. La ràbia de pensar que darrera d’això, que ni és veu ni se sent, hi ha un laboratori no se m’escapa de la rao. Quanta crueltat!
Avui no tinc molt d’ànim d’escriure però us he de dir que darrera de la bústia de la residència per qui hem fet totes aquestes mascaretes, només hi ha emoció i gratitud. Hi passo cada matí i veig els avis davant del vidre mirant la vida dels altres. Alguns encara no han perdut el senderi. La seva mirada és més trista. I no sé res d’ells, ni els seus noms, ni cap detall de les seves vides. Però m’acompanyen cada dia les 10 passes de façana que em porten fins el meu transport cap a la feina. La majoria són dones, així que els imagino una vida dedicada al marit i els seus fills. Potser alguna ja era una avançada a la seva època i hauria treballat fins la seva jubilació. Moltes tenen la mirada perduda com si haguessin oblidat el que es viure però saben quin sabor té la nata o el flam que tant els agrada. Respiren i senten l’olor de les flors que els deixen les visites. Alguns en prou feina aguanten el cap. I molts estan asseguts a la cadira de la que són esclaus. Un fèmur mal curat, una atrofia muscular… però mantenen les mans alçades i les obren quan veuen els seus fils o néts.
Avui en entregar-los l’esperança en forma de mascareta les cuidadores ens han fet un crit de gràcies que no només ha traspassat el vidre, s’ha clavat al pit. Elles no els deixen, són la seva única sort, l’únic fil que els manté a la vida. Elles són àngels. Avui hem protegit aquests àngels d’aquest dimoni que es diu COVID19 que se ceba amb els avis. Tot i que no val a badar, els joves que ens ho mirem des de la llunyania hi som més aprop del que ens podem imaginar. Cuideu-vos i estimeu-vos. Jo resaré per tots vosaltres.
