He fet vacances. Sí, del confinament. Vull dir que durant el cap de setmana he intentat trencar amb totes les rutines que segueixo de dilluns a divendres. Començant per llevar-se tard, menjar tard, sopar tard i anar a dormir tard amb un gintònic de més.
He gaudit amb la família, les amigues i els col·legues de teatre virtualment. El meu aniversari era l’excusa, però si voleu que us digui la veritat… ja anava sent hora que féssim servir la vídeo trucada, no ho trobeu?
M’agrada parlar amb la gent cara a cara, i a sobre es pot compartir… i no en teníem ni idea. La de coses que aprendrem per culpa del bitxo!
Els que conec que l’han pillat segueixen fotuts. No hi ha cap alta, i no hi ha més opció que esperar que la seva fortalesa els faci aguantar els embats del virus. Jo mentre reso. Sé que n’hi ha que se n’enfoten, però nois, la Fe és la Fe. I jo m’hi aferro, què voleu que us digui. I, sí, segur que em faig les mateixes preguntes sense resposta que vosaltres, però per mi tenir Fe, en moments així, ajuda.
Avui mentre teletreballava he aconseguit posar-me en contacte amb el Chen, l’amo del basar xinès que tinc a sota casa. Ara que hem aconseguit la roba ens manca la goma, així que l’he trucat i aprofitant que anava a comprar el pa, l’ha agafada i me l’ha portat a casa. Suposo que el mal comú, la incertesa, el temor i la necessitat de saber-se importants pels altres l’han fet venir. Una cultura tan diferent a la nostra i tan semblant en l’essencial.
Els nens també treballen i es distreuen amb la tecnologia de la qual normalment els teníem bastant privats. I mira, què voleu que us digui, jo crec que això canviarà una mica els hàbits. La tecnologia també rema a favor d’un consum responsable i d’una despesa innecessària. La tecnologia i les dades obertes fan que tinguin curiositat per les coses que veuen, no que els expliquen. Experimenten, busquen, cerquen, expliquen i aprenen coses sense planificar-se. I això també té coses bones. Per exemple, l’Arnau va caçar una “polilla” i la va posar sota el microscopi i va trobar una mena de niu al sostre d’una habitació i també. De manera que va descobrir que allò que semblava un borrissol de pols, era un niu de l’espècie que distreu als gats de casa. (Ecs, quin fàstic veure els bitxos ampliats)
En fi… aquestes coses del confinament són prou bones com per afegir-les al calaix d’aprenentatges positius de vida. Seguim
Merilanding per la vida 