Sort que avui el Xavi ha decidit posar l’aire acondicionat per dormir. D’una altra manera no hagués estat possible. Ahir vam arribar a Cambrils on ens hi esperaven els nens i els avis, que porten setmanes convivint a causa de la Covid, de l’amor i perquè a Barcelona, d’estar-nos en un pis de 65m2 ja en tenien prou.
Encara portem l’horari d’hivern, així que a les 9 ja érem en dansa i a les 10 ja estàvem en remull. Posar-se a l’aigua a Cambrils, a l’estiu, és com posar-se a la banyera de casa. No refresca, però fa passar la calor.
Normalment, sóc de secar, jo, però avui he estat la primera en tirar-me a l’aigua. Bé, el Jaime, que aquest any en fa 80, ja havia anat a esquiar (flipeu) i ens esperava amb l’Emi (que el porta cada dia, flipeu també) tot fent un cafè. Així que he estat la primera de la segona tongada. I, si us dic la veritat, no m’he mogut de l’aigua.
Un dinaret de poble de mar, verdura i verat fet amb la recepta dels pescadors, i he pensat que a la fresca de l’aire de mar hi trobaria la son i la migdiada, però feia massa dies que no estava amb els nens i m’han estat acompanyant i hem mirat tiktoks plegats. Quina troballa d’aplicació que hem fet durant el confinamemt!!!!! Ens hi hem passat hores, la veritat, i si em pregunten si em preocupa que m’espiin… doncs no. O bé, més aviat penso que ja ho fan.
Després hem anat a misa de set. El mossèn d’ara de Cambrils és cantaire i fa les mises una mica pesadetes, però en fi, aquí tampoc tenim on triar. La Martina volia anar a la platja i encara que fossin les 20h de la tarda ens hem decidit a anar-hi. Abans, però, hem inflat tots els matalassos, donuts i animals fantàstics que teníem. O sigui que a dos quarts de nou ens plantavem a la platja de Cambrils. Amb la suada que portàvem ens hem tirat a l’aigua de seguida, cadascú amb el seu mètode de flotació particular. I ha estat fantàstic veure com el sol es ponia, el cel agafava un degradat esplèndit i la lluna ens venia a saludar.
Fa quasi 28 anys que vinc a Cambrils i és la primera vegada que veig com es fa de nit a la sorra estant. Sempre hi ha una manera de redescobrir allò que ja es coneix, així que aquest any, les vacances les farem per Catalunya. Està bé donar una oportunitat als de casa, no ho trobeu?
Merilanding per la vida 