Sabeu que la vida està plena de petits àngels? Gent que és capaç de fer-te la vida fàcil o resoldre’t un problema o acompanyar-te en un moment important a la vida? I si és així, no paga la pena dedicar-los ni que sigui un dia de les teves vacances? Doncs així ha estat el segon dia de les nostres vacances. La Nadia i el Xavi acompanyats de les seves tres sirenes d’anunci han vingut amb nosaltres a fer un passeig amb el barco de l’avi. Com que ara feia dies que no ens vèiem (és l’estranya sensació que ens ha quedat després del confinament, però en aquest cas és veritat) la conversa se’ns ha fet curta. D’un tema a un altre, lligant pors, il·lusions, projectes amb paraules que brollaven sense parar. Sí que és veritat que ens agrada xerrar però hi ha converses i converses, i gent i gent.
A les 14h, després d’un bon aperitiu, hem tornat a port i hem decidit que encara podríem compartir una estoneta més així que hem quedat per veure plegats una posta de sol.
Entre ambdues trobades he tingut temps per trobar el meu racó fresc per llegir, pintar-me les ungles i aprofundir en la sensació de vacances, el que vol dir no fer res!
La posta de sol ha estat fallida per culpa dels núvols que, per altra banda, ens han donat treva de la calor d’aquests dies, però això no ha estat impediment per tornar a veure aquests àngels que es tornen una mica més amics a cada trobada que compartim. Queda pendent una Tunateca i un Fishmuller! Som de vida!
Merilanding per la vida 