Treva de calor és igual a descans dolç. Avui, primer dia oficial de vacances he dormit fins les 10:30 del matí. Els llençols han ballat amb mi fins que l’esquena ha decidit que ja no hi havia postura millor que posar-se dempeus. Evidentment, mitja família ja havia sortit a esquiar, l’altre m’esperava per esmorzar. La Martina sempre aprofita per ficar-se dins el llit i jo ho aprofito per conversar, xerrar i per amanyagar-la
Tant com puc. Es fa gran i sóc conscient que em queden pocs matins entre llençols amb ella.
Parlant amb l’Emi he descobert una expressió que no coneixia “bufa caldo fred”. A casa som fans de les frases fetes i aquesta, que nosaltres a mode de significat, la coneixíem per “té molta terra a l’Havana”, m’ha encantat. Perquè és tan visual que fins i tot, si l’imagines, fa riure.
La tarda fresca ha convidat a fer un passeig que el Xavi ha ornamentat amb uns xurros (que m’han fet venir calor de nou!)
Al capvespre, hem tornat a mar, a la platja, esperant gaudir de nou de la posta de sol, els degradats i la lluna, però ens ha rebut un mar agitat, amb onades pronunciades que han fet les delícies dels de casa i dels animals fantàstics que ens acompanyen. Amb més fred que fresca hem tornat a casa i hem seguit les notícies de l’exili borbònic que han donat pas a una vetllada de converses, escoltes i reflexions.
Sense cap mena de dubte, ara sí, estem de vacances.
Merilanding per la vida 