Slow holidays. Quan ja saps el què faràs, el què dinaràs i el que et posaràs (un vestit de bany i un vestit fresc) , et pots dedicar a tu mateixa, en l’aquí i en l’ara. Entres en una mena de plaer dolç, confortable, segur i plàcid que estimula la màquina de l’energia que he anat perdent al llarg d’un any que ha estat, si més no, intens.
Hem intentat posar ordre en el caos i hem endreçat els armaris dels nens que ja fa mesos que campen per aquí. El mestral ha fet el dia fresc, i això s’ha d’aprofitar, sino la calor impregna d’apatia qualsevol voluntat o propòsit.
Ens hem banyat, hem dinat, he fet la migdiada aprofitant el mal del mariner, una sensació que et gronxa el cervell, i hem xerrat fent temps fins l’hora de la platja d’aquest any, les 20:30.
És agradable llegir fins que la llum se’n va, mirant de reüll els nens i esperant la gana que ens farà tornar vigilats, ja, per la lluna.
Merilanding per la vida 