Gestió de l’avorriment. Demà l’avi s’endú a tots els néts a Columbretes, una illa, reserva natural a prop del País Valencià. Són 3 dies fora i això vol dir portar provisions pels set. Així que avui el dia ha estat marcat per la intendència.
Un s’adona que no està a casa seva, sobretot per la cuina. Des del supermercat fins els fogons, aquella rutina culinària pertany a cada família de forma única i diferenciada. Res com tu fas i res del que tu fas o faries correspon al que farien altres. Un exercici d’elasticitat, paciència i humilitat.
No ens hem banyat fins el vespre i la veritat és que només el mar ha aconseguit treure’ns l’avorriment que portàvem a sobre. Les onades, el crepuscle, una lectura curta perquè el meu cos em demanava alliberar-me, riure, oxigenar-me com els mès petits de casa m’han tornat a l’essència del que sóc i del que tinc. Unes vacances en família! Què més puc demanar?
Merilanding per la vida 