Avui fa una setmana justa que estem de vacances i tinc la sensació que fa molt. Això és perquè quan descanses els dies s’allarguen i perquè trobo que la primera és la més complicada. No és tan fàcil posar el fre de mà i no perdre el control del cotxe.
Després de passar per la perruqueria i com si fóssim un parell de jubilats hem anat amb les nostres cadires i la umbrel·la a la platja. Hem tingut la sort del principiant i hem aconseguit un requadre a primera línia. Sí, sí, un requadre pintat a la sorra senyalant un perímetre de seguretat. Una nova normalitat que no està exempta de controvèrsia a jutjar per les discussions que hem viscut metres enllà entre senyores vestides en banyador.
Després de dinar hem esperat que afluixés la calor per fer el turista. Una mica de jardineria i, apa, a fer un vol pel poble, però la gentada que ens hi hem trobat ens ha fet dessistir.
Hem tornat a casa amb gel perquè, sabent que no hi hauria platja, no podíem deixar de fer el ritual-relax del gin. Avui s’hi ha apuntat l’Emi i tot. Hem brindat pels projectes.
Merilanding per la vida 