Visites. No sé si vosaltres sou dels que us poseu les piles quan sabeu que venen visites, però a casa aprofitem aquests dies per fer allò que ens fa mandra. Així que, una vegada esmorzats, ens hem posat a treure la pinassa del jardí que el mestral dels últims dies havia fet caure dels arbres.
L’Emi i l’Arnau han tallat la sépia i han preparat tots els ingredients que després faríem servir per la paella. Hem posat rentadora i just quan ja ho teníem tot enllestit ha arribat la Pat amb els seus 2 ninus. Conec a la Pat fa els mateixos anys que conec en Xavi, quasi tota una vida. Ens coneixem tant que quasi no faria falta parlar per saber què pensa l’altre, però és que ens agrada xerrar.
Hem navegat i ens hem banyat a alta mar. Una mar en calma i amb l’aigua molt neta, just l’ideal pels seus ninus que mai s’havien banyat a alta mar. La primera vegada fa impressió, la veritat.
En tornar, ja tot era apunt per fer la paella. L’Emi és la reina de les paelles, però ja la vaig atrapant. La meva mare també les feia bones, però millor la fideuà.
Ha vingut el Jose a dinar també, el germà del Xavi, i sabent que el llistó estava molt alt ha fet broma amb el pressing que tenia. Començar a fer un arròs a les 14h vol dir dinar a quarts de cinc, però què carai, això també fa vacances!
M’han posat un 8 sobre 10, i la veritat és que m’ha semblat una nota justa, tot i que quasi ratllava el deu.
Després d’acomiadar la Pat, la Frida i en Bruno hem anat a la platja. Però hem hagut de tornar abans d’hora perquè començaven a caure les primeres gotes d’un ruixat que ja ens ha agafat a casa.
El mal temps és fatal per mi. Massa operacions que es recorden amb un simple canvi en la pressió atmosfèrica. Com les cabres, jo sento el temps.
Merilanding per la vida 