Estrenant la dotzena. Dormir amb la finestra oberta perquè corri l’aire, vol dir obrir els ulls amb la claror que despunta a primera hora. L’alba fresca i les ganes de felicitar a la petita de casa han fet que a quarts de 8 ja fos desperta.
Hem cantat el primer aniversari feliç a les 8. Li hem fet un detallet d’una samarreta de Tiktok, que li ha fet més ilusió que qualsevol altre cosa, de conjunt a la mascareta, també de tiktok. Com us podeu imaginar ha anat uniformada a Portaventura com si fos una hostessa d’aquesta aplicació.
Ens hem endut a la Clàudia, la seva cosina, i hem volgut ser molt puntuals perquè aquest any, amb el rotllo del Covid, tanquen a les 20 hores. Així que a les nou i quart féiem les primeres cues, dins del cotxe, esperant per aparcar.
Us he de dir que cada any ens deixem caure a Portaventura, un dels 5 parcs d’atraccions amb més visitants del món, i sempre penso que no li donem prou importància. Els catalans ja ho fem això.
Jo no sóc de pujar a les atraccions, potser m’agrada més segregar adrenalina en la meva quotidianitat, però sempre hi ha una descoberta o redescoberta en l’art de l’entreteniment. En aquesta ocasió ha estat visitant una atracció-espectacle a Ferrari Land on la realitat virtual feia el fet sense patir ni un lleuger mal de panxa.
La Martina ha gaudit de valent, amb l’alçada justa per poder pujar sola a tot arreu a seguit el ritme dels altres fins que l’Huracan Cóndor ha pogut amb la seva valentia.
Mentre els esperava, mirava bocabadada, darrera la mascareta (Déu meu quina calor), les obres d’enginyeria i deixava volar la imaginació fins a ficar-me al cap de l’inventor amb el síndrome de Peter Pan que va decidir que l’entreteniment era la millor forma de no fer-se massa gran. Posar-nos el cos al límit, fent-lo ascendir i descendir a velocitats mortals sense cap més perill que un mareig inoportú.
I ens aquests pensaments estava quan m’he adonat que la Martina de gran vol ser enginyera i que no hi hauria millor lloc per treballar que un on es pogués entretenir, fer riure, fer sentir emocions i fer realitat la seva imaginació.
De tornada a casa, hem bufat les espelmes amb els avis i els cosins i tiets que viuen a Cambrils i l’he vist feliç mentre demanava un desig. Qui sap si treballar a Portaventura. Ja es veurà. De moment estrena els dotze.
Merilanding per la vida 