La cadència dels dies, la rutina i una mica més de fresca han fet que em llevés a les 10 del matí. És clar, aquesta hora ja no et pots afegir ni a l’esquí ni a la pesca, que només ha gaudit el més matiner, l’Arnau.
L’avi ens ha donat l’oportunitat de sortir en barco sobre les 11h, però un mar que bullia m’ha deixat fora de joc tot el matí. Quin mareig tu!
Pensant que quedaria estabornida per tot el dia, un dinaret fresc i una mica de descans m’han deixat nova. Les piles carregades i avui sí, la meva família m’ha seguit amb la necessitat de fer un pla diferent al de l’habitual.
Hem fet una excursió al niu de l’àliga a Alcover, uns gorgs que estan en la ruta del molins paperers que hi havia per la zona resseguint el riu Glorieta.
Estem una mica desentrenats, la veritat, i no us puc negar que en més d’una ocasió hauríem decidit tornar enrera, però a casa el Xavi i jo fem el millor tàndem que hi ha. Jo hi poso l’empenta i ell la perseverància. I així hem fet 53 minuts d’excursió: pujant i baixant per un camí que segur que fa temps era ple de rierols a jutjar per l’erosió de les pedres que com adoquins ens feien més feixuc algun tram. El cansament i la suor creaven dubtes sobre l’excursió però a cada pas, un de menys. L’Arnau i la Martina anaven com si res. Cantant, xerrant i carregant la motxilla.
Quan ens trobàvem persones de tornada, els preguntàvem si encara quedava gaire, sí molt, més de mitja hora segur, uns vint minuts i un ja sou a prop, han estat totes les respostes que ens han fet avançar cap a l’objectiu.
Uns crits, unes rialles, un soroll d’aigua caient ens han posat sobre l’avís. Ja havíem arribat al Niu de l’Àliga. Ens hi esperava un gorg profund i amb un salt d’aigua que feia les delícies de tots els visitants que s’hi aplegaven. Mai de la vida hagués pensat en banyar-me en unes aigües tant gèlides però necessitava refrescar-me de valent. M’he calçat les sabates d’aigua. M’he tret la samarreta que ja era xopa i cap dins. Una exclamació blasfèmica ha estat la meva benvinguda, però he nedat, m’he capbussat fins que els braços i les mans em feien mal de freda com estava l’aigua. Una mica més serena he copsat la màgia de l’indret i he assaborit l’estona i la fresca mirant els nens i en Xavi. Estava segura que els havia agradat la proposta i que haver-nos tret la mandra havia estat una bona pensada. L’estiu està per descobrir el què t’envolta i l’Alcover i el Niu de l’àliga han estat una descoberta majúscula a només mitja horeta en cotxe de Cambrils.
Merilanding per la vida 