Amb la ressaca del mal humor d’ahir ens hem llevat ben aviat. He intentat canviar l’estat d’ànim ni que fos per celebrar el dia de la Mare de Déu.
Aquí a Cambrils no ha sortit el sol, però no hem deixat de suar en tot el dia. Com que la cosa feia flaire de ser un calc del dia d’ahir he decidit treure les costures. Sí, sí, cosir m’agrada però m’he carregat la meva primera màquina i em feia mandra cosir a mà. En fi, a falta de pla he tret el fil i l’agulla i he seguit amb el vestit de dues peces que li estic fent a l’Emi. Ja us ensenyaré què tal quan l’acabi.
Per la tarda hem decidit fer un romiatge fins a Riudoms, som de misa a casa.
M’ha agradat conèixer el poble d’en Gaudí, veure la seva casa pairal i respirar aquest ambient que tant m’agrada. Llàstima que en ser com un diumenge no hem pogut comprar la coca de recapte que es veu que és de les millors que es fan i es desfan. El poble paga la pena, té una ruta ben curiosa sobre Gaudí i sobre el 1714, la guerra del segadors i personatges ben nostrats.
Anar a una misa presidida per un mossèn de 30 anys és tota una altra cosa, potser per això l’església feia goig de gent. Ens han regalat un ramet d’alfàbrega, que ells en diuen aufàbiga (m’ha semblat entendre a través de la mascareta) per endur-nos que ens ha perfumat el cotxe, la casa i l’esperit.
Felicitats a totes les Maries, en especial a la meva mare que, malgrat es feia dir Berta, sempre va celebrar el seu sant el 15 d’agost. Allà on siguis, felicitats.
Merilanding per la vida 