La previsiò imprevisible! Llevar-se per la claror del sol quan esperàvem pluja, provoca un sentiment contradictori. Un vol i dol que m’ha obert els ulls a les 7:30h.
He allargat la mandra al llit, el mòbil ha fet la resta. Els missatges que rebo sobre el Merilanding són un bon regal pel qual he de donar les gràcies. No imaginava que un dietari que pretén ser el record de les vacances, pogués ser l’estímul per fer una novel·la a ulls dels meus lectors. Gràcies. De veritat.
Superada la sorpresa climatològica hem anat a banyar-nos amb l’Epsylon, la barca de l’avi. Uns núvols que amenaçaven en descarregar la pluja que portaven al ventre s’han convertit en un divertiment mentre miràvem el cel de reüll. Imaginàvem gossos, escorpins, superherois, parts del cos i gaudíem de la creativitat que emergeix amb més força quan s’expressa a través del joc. La mar marejava així que al cap de poc i remullats hem tornat a port.
Després de dinar hem posat a punt la bici que el Javi, el meu nebot, li ha regalat a l’Arnau. Hem anat a comprar uns pedals i en una estoneta de fer el manetes ja estava llesta per regalar-li la llibertat que tant s’anhela als 14.
Acabar el dia millor que veient una posta de sol a la platja, només s’aconsegueix fent un passeig en bicicleta vorejant la costa, entre la platja i els apartaments, sota pins. Ens ha fet segregar endorfines suficients per sentir autèntica felicitat! I més quan a casa ens esperava la truita de patates feta per en Xavi. Mmmmm
Merilanding per la vida 