Merilanding de vacances dia 19

Si del dia vols profit, que no et trobi el sol al llit! Doncs això, a les 8:30h ja érem al barco per veure, avui sí, com els petits de casa ens ensenyaven com havien millorat en l’art de l’esquí nàutic. I és que aquestes vacances atípiques, amb pocs casals i colònies, poder anar a casa els avis ha estat una benedicció. A més a més, com que l’avi surt cada dia a esquiar, doncs els nens han seguit tot darrera. El Jaime, en té set, de nets, i ha aconseguit que tots esquiïn, tota una herència esportiva.

El primer sol feia brillar el mar amb espurnes cegadores quan l’avi s’ha posat en remull. En 9 dies en fa 80, i cada dia que el temps li permet es tira a l’aigua equipat amb un cinturó flotador, uns guants i un sol esquí. L’Emi, el porta, diligent i amb traça, també cada dia, encara que la velocitat li desmanegui els cabells de la perruqueria. Un tàndem, també en això.

Després ha estat el torn de la més petita, que com una piula surt de l’aigua sense quasi esforç. Mira de reüll si al mar hi ha meduses, però avui, més valenta, ha demostrat que pot sortir fins i tot de l’estela. L’últim ha estat l’Arnau, el perseverant. Li va costar més que a cap altre aprendre’n i es va emocionar el dia que ho va aconseguir. Des de llavors no deixa passar cap oportunitat d’esquiar.

El dia ha seguit amb un dinar d’agraïment pels avis. Per l’acollida dels nens i també de la nostra. Hem anat a un restaurant que els veïns de casa, que són pescadors, ens van assegurar que compraven el peix de la llotja de Cambrils. El suquet de rap que ens han donat, era com parlar amb els àngels. Apunteu: Restaurant Les Fonts, un altre descobriment d’aquestes vacances atípiques on l’Empordà ens ha quedat pendent, de moment, per ara.