Sempre hi ha dies que el teu cos et demana descans i avui l’he escoltat de valent, sinó no m’hauria despertat a les 10:30h. Entre una cosa i l’altre fins la tarda no hem sortit de casa, però això no ha evitat remullar-nos al jardí. La calor ens ofegava els pulmons!
Al migdia, tot resultava insoportable, així que ens hem tancat a casa i per primera vegada ens hem aixoplugat amb l’aire acondicionat que ens donava un respir. A quarts de set, hem decidit anar a la platja. La Martina ha invertit part dels seus estalvis en pagar-se un ticket per anar als inflables situats al bell mig del mar davant la platja de Cambrils i ha convidat al seu germà Arnau -sempre n’hi ha un que sap estalviar a cada família-.
A les set, vestits amb un banyador i una armilla salvavides s’han llençat a l’aigua com si fossin al primer bany de l’any. Una munnió de nens de totes les edats han nedat fins a l’objectiu de saltar i llençar-se de mil maneres a l’aigua. De lluny estant, el Xavi i jo esbufegàvem només de pensar en com de cansats acabarien.
No ens equivocàvem, hem arribat a casa amb pizza sota el braç davant l’atenta mirada de la lluna que esquinçava tímida el capvespre.
Merilanding per la vida 