Una fiblada i deixar enrere la no-vida,
la no-esperança, les no-abraçades i els no-petons,
per celebrar l’alegria
que som supervivents!
D’allò que no es veu i mata.
D’allò que sol et treu la vida.
Un dolor agut, com d’una agulla
que cosirà el que no hem après
que no som més si no som dels altres
que estem sols si no ens aturem.
D’allò que no es veu i mata.
D’allò que sol et treu la vida.
I de la mateixa invisible por
sorgeix l’esperança de ser:
altra vegada com abans
que un virus amb corona
ens prengués el més preuat:
el viure en llibertat.
Merilanding per la vida 