Qualsevol diria que ens hem passat un any anant amunt i avall, més aviat al contrari, però què voleu que us digui, encara portem el ritme frenètic dins. Jo tinc calculat que abans de set dies és impossible haver abandonat les pulsacions intrèpides de la vida laboral. Així que el dia d’avui ha servit per a baixar revolucions i procrastinar una miqueta. A casa som molt de fer moltes coses fins que el temps s’esgota. Sempre trobem la manera d’encabir una activitat més, però és clar, això no fa gens de vacances.
Albons és un poble interior situat dalt d’un turonet, per això els seus carrers fan pujades i baixades, res extraordinari, però com que munten la plana empordanesa de seguida trobes bones vistes. Ahir van venir uns bons amics a estrenar la nostra proposta vacacional i de descans, el Miquel i la Nuni amb dos dels seus fills. El dia no va acompanyar, però quan hi ha il·lusió, la resta poc importa. I els nens es van banyar igualment a la piscina…. ells rai que l’aigua sempre ve de gust. Quines ganes de normalitat que teníem. Tantes que ni el xàfeg ens va fer recular del passeig. Ni una gota ens va fer desistir de fer rodar les bales de palla, ni la manca d’aixopluc ens va aturar en les ganes de veure camp i seguir xerrant. Autèntica sensació de vida que de veritat la necessitàvem tots plegats.
Com que el xàfeg va ser prou important, el dia avui ha estat fresc. En Xavi i l’Arnau, fa tres dies que surten a córrer. Bé, de fet va començar en Xavi i l’Arnau s’hi ha afegit. Camí fins a Tor i tornar. Uns 5km al dia. Potser ho trobeu poquet, però per a nosaltres no es tracta d’un repte de superació a base de quilòmetres, més aviat es tracta d’un repte saludable i d’incorporació de nous hàbits. Al capdavall es tracta de cuidar-se. Jo no he anat a córrer, però he aprofitat que baixem ben d’hora a la piscina, quan encara no hi ha ningú, per a fer estiraments. Una mica de pilates mentre sucava els peus a l’aigua, que avui sí, estava ben fresqueta. La Martina ha estat l’última a baixar. Ella ja porta l’horari d’estiu incorporat. Així que ha arribat hem jugat a pilota i després a trobar unes peces de colors que s’enfonsen. He intentat posar la màxima atenció a aquest simple moment, com si el meu cervell ho volgués recordar per la resta de la meva vida. Avui jo jugava amb els nens. Els regalava el temps, les ganes i la il·lusió de compartir moments amb ells. No és que no ho faci mai, però en Xavi és molt més mainader i sempre li toca aquest rol.
El meu germà ens ha dit que estava a la platja i mira ens ha anat bé d’anar-hi. Malgrat la sorra finíssima que sabem ja que ens acompanyarà la resta de l’estiu, la platja del Portal de la Vila, o la Cagarra coneguda popularment, és una platja fantàstica. No només per l’amplitud sinó per les vistes. A la dreta l’Escala i Punta Montgó, a l’esquerra Empuriabrava, Roses i al final el Cap de Creus. L’única pega és aquesta nova afició que fa malbé tot l’ecosistema de recuperació de les dunes, el Kite Surf. Ja ho veig, ja que ha de ser divertit, però cal? Cal volar per sobre del mar amb un estel gegant posant en perill els banyistes de tota la vida? Cal?… Suposo que hi deu haver algú que hi troba el benefici, però per nosaltres, els romàntics d’anar a mar a refrescar-se, xerrar amb els parents, els amics i deixar que la mar ens calmi l’ànima, això del kite no és massa bona cosa. Però què hi farem, els temps canvien.
Jo encara estic en procés d’alimentar-me de forma normal i re-introduint aliments a poc a poc. La idea és aprendre a menjar saludable en proporcions saludables a un ritme saludable. Quan algun d’aquests tres factors falla, us prometo que baixo una mica a l’infern. Sort que no em passa cada dia. Però avui sí. Encara sort que he aconseguit relaxar-me i a poc a poc aquells tres grans d’arròs i la mica de pollastre i verdures, han aconseguit quedar-se dins. El Paradís de les Senyores m’ha ajudat a no pensar-hi… hahaha. (Quina excusa més dolenta per veure la sèrie!) Després de la migdiada i un parell de partides del cinquillo, a casa ha estat un campi qui pugui. L’Arnau ha anat a jugar a la pista on s’apleguen tots els nens del poble. La Martina i jo ens n’hem anat a l’Escala a fer algunes compres i en Xavi s’ha quedat a llegir i descansar.
Ara tot just estem fent el sopar. Avui verdura i peix, simple però garantia de bon àpat per a mi. Els nens (Pare i fill) encara son a la piscina i la Martina es resisteix a créixer mirant dibuixos animats. Un primer dia de vacances ideal per a baixar revolucions i per copsar la vida a través de la tranquil·litat que ens ofereix l’estiu. Som-hi
Merilanding per la vida 