Quan pagues per un servei el més normal és que te’l serveixin, doncs amb algunes empreses la cosa no sempre va com hauria d’anar i això que no són pas pobres… en fi, que avui ens hem passat mig matí esperant el tècnic que ens arreglés la connexió a Internet. I, sí, ja sé que quan un està de vacances hauria de poder desconnectar, fins i tot del mòbil, però no és tan fàcil. No és que abusem de la pantalla, els nens tampoc, que molt a pesar d’ells encara no tenen mòbil i això que tenen 15 i 12 anys (a punt de 13) -tota una proesa- però sempre dediquem una estoneta a veure sèries en família. Mentre esperàvem he aprofitat per a fer una mica de neteja. Això tampoc fa massa de vacances, però són coses que s’han d’anar fent, encara que siguem a l’estiu i amb poques ganes de fer res. Els nens, després de treballar una miqueta amb els seus deures d’estiu, han decidit anar a fer una volta en bicicleta. En Xavi i jo hem aprofitat per xerrar, per projectar i per dedicar-nos un temps l’un a l’altre. Sí, sí, per re-connectar. I és que el ritme que portem ens permet poc temps de dedicació, així que les vacances també les fem servir per això.
Un dinar de verdureta i avui sí, sèrie en família. És una cosa molt d’adolescents, però de vegades serveix per treure converses interessants com l’educació dels pares, com ser un bon amic o amiga, les drogues… en definitiva, a casa, les sèries porten incorporada la xapa de rigor. Ells accepten i tots contents. Una migdiadeta i escampada. Avui la Martina ha decidit provar sort a la pista aviam si fa noves amigues, però al cap d’una hora ha tornar i a que no sabeu què ens ha dit? Doncs que les noies del poble TOTES tenen mòbil, menys ella. En fi. Que es veu que això del mòbil és més important del què sembla encara que sigui de postureo.
En Xavi i jo hem decidit sortir fins el Cabàs, una de les dues botigues del poble. Gent encantadora que et posa al dia de seguida. És clar que tenir per marit un famós, hi ajuda. Després hem anat a prendre la fresca a la terrassa del centre social. Hem xerrat, ens hem oblidat de la família una estona i hem tornat xino-xano fins a casa on m’esperava la tasca de fer el sopar. Avui truita de carbassó, patata i ceba. Un descobriment de fa poc que ens encanta. Després de sopar, la tònica és fer una partida de cartes. Normalment, el cinquillo és el joc triat, però avui, ni que sigui com a petit homenatge a la meva mare, que al Cel sigui, hem jugat al “remigio”. L’Arnau i la Martina ho han intentat però aquesta partida l’he guanyada jo. Vaig tenir molt bona mestra.
El més important del dia és la llista que hem fet de propòsits a fer durant les vacances. Dona, no és que hàgim de planificar-ho tot, però una mica sí. Sinó la mandra se’t menja fins i tot el descans. En fi, que aquest estiu tindrem pesca, bici, excursions, manualitats, sopars amb amics, celebracions i algunes sorpreses perquè el més important de les vacances és connectar amb allò que durant l’any ens anem desconnectant. Les ganes i l’alegria de compartir moments amb els teus.
Merilanding per la vida 