Si voleu tenir un bon repte d’estiu espereu a la tempesta. Així ha començat el dia, plovent. Tot i que el Xavi ens ha dit que ell i l’Arnau han gaudit de la seva mitja horeta de running amb sol, nosaltres ja ens hem llevat enmig de la tempesta. No feia massa fred, tot i la pluja, i abans que la manca de sol fes estralls en el nostre ànim hem decidit guanyar-li la partida. Què es pot fer quan plou i tens camps al voltant que no te’ls acabes? Doncs això mateix. Anar acaçar cargols, sí, sí… aquí en diuen acaçar. I no, no és com caçar conills o guatlles, sinó que acaçar vol dir empaitar amb insistència. Així que pròpiament dit, el que hem fet és anar a acaçar. Hem deixat a en Xavi treballant i hem sortit al camp. Mentre observàvem el voral del camí pensava en les tribus nòmades, aquelles que s’alimentaven amb el què trobaven i quan el lloc ja no donava prou fruit marxaven a buscar un indret millor. L’Arnau i la Martina, mentre no collien cargols, menjaven mores…. i és que hem trobat UNES MOREEEESSS com mai a la vida. Grans, gustoses i ben plenes. Una delícia. Després de dues hores, hem arribat a les següents conclusions: 1) La millor açacant cargols és la Martina i probablement ella seria la que millor viuria si fóssim nòmades -quina vista tu!- 2) L’Arnau és valent per ficar-se per tot arreu i si no troba cargols, sempre troba una manera d’atipar-se, ni que sigui amb mores. També sobreviuria. 3) Si tens miopia, encara que poca, i vols anar a buscar cargols, agafa les ulleres. D’altra manera confondràs tota closca amb pedra.
Com que el dia s’havia despertat girat nosaltres també hem girat la rutina. I després de fer el passeig dels recol·lectors, els nens s’han posat a fer deures i jo m’he entretingut a fer porta espelmes amb pots de iogurt. Tinc la intenció de regalar-los però estan quedant tan xulos…
Dinaret, migdiada, una mica de Paradís de les Senyores (res a comparar amb la temporada passada, però distreu) i cap a l’Escala. Havíem de ratllar de la llista: – Anar a la biblioteca a buscar llibres! L’Arnau i la Martina han passejat pels passadissos i han triat el que més els ha agradat. L’Arnau ha triat Màgia d’una nit d’estiu i la Martina, a falta d’un, se n’ha endut dos: Harry Potter i la cambra secreta i Germanes, gossos, friquis i altres espècimens. I ara mateix acabo de veure que tant l’Arnau com la Martina han triat un llibre de la Maite Carranza. Coincidències. Jo m’he deixat endur per la meva recomanadora de llibres particular, la Magda Miguet, i m’he endut el llibre Listas, guapas y limpias. És molt pràctic tenir l’app ebiblio, però és un gust llegir paper, què voleu que us digui. També he decidit fer un miniclub de lectura amb els nens i he agafat el llibre Déjame que te cuente, del Jorge Bucay, que vaig llegir fa uns dies. Tenen 3 dies per llegir una història i la comentarem. He flipat quan abans de sopar, l’Arnau ja havia fet els deures. Flipant, oi?
Aprofitant que hem anat a l’Escala ens hem trobat amb en Sergi i la Nidia. En Sergi fa moooolts anys que el coneixem, havia treballat a Ona Catalana amb en Xavi. A la Nidia, la seva dona, només ens coneixíem digitalment. Sempre és un plaer veure les cares, les expressions, la comunicació no verbal de les persones…Han vingut amb les seves nenes, que son moníssimes i petitones, 3 i 6. I he tingut un sentiment agredolç. Mirava els meus i pensava, quanta feina feta, però a la vegada sentia l’enyor de quan eren tan petitons i et volien per tot… i és que a casa tenim adolescents. S’entén, oi?
A última hora de la tarda, novament amb la pluja, hem tingut visites. El germà gran d’en Xavi s’ha deixat caure per Albons. Una visita fugaç per veure que estarem bé en aquest apartament, aprofitant alguns encàrrecs que havia de fer a la vora.
Després de sopar, la Martina i l’Arnau han acabat la seva missió d’omplir la bossa de malla de cargols. Una volteta pel jardí i han acabat per portar, ben bons, un parell de quilos. Ara sí, si mai s’acaba el món com el coneixem i tornem a l’origen de tot, els meus fills, com acaçadors recol·lectors, es guanyaran bé la vida.
Merilanding per la vida 