Un agost atípic de temperatures fresques i, de moment, poca platja es combaten amb plans alternatius que són millors quan el sol no apreta. Així que aquest matí després d’esmorzar i de fer els deures, he aconseguit arrancar a la família a un pla cultural. A poc més de 25 minuts ens hem plantat a Peratallada, una vila medieval de més de 1000 anys d’antiguitat que paga molt la pena de veure. Part de la vila està sobre roca i part de la vila s’ha construït en la roca. Dos torres que es poden visitar al mòdic preu de 3€ per persona (hem arribat tard) i molts racons idíl·lics pels amants d’Instagram. Fa unes setmanes va ser notícia perquè han decidit deixar a la vista l’impressionant fossar que rodejava la vila i que li donarà, si cap, més personalitat a aquesta vila que pertany al terme municipal de Forallac. La carretera fins allà ja és preciosa, els camps llaurats, daurats, i els boscos de ribera que ressegueixen el Ter ofereixen un espectacle visual tan bonic que ningú ha dit res en els 25 minuts de trajecte. Una passada. En Xavi, mira que fa anys que venim per l’Empordà, m’ha dit que no havia estat mai a Peratallada, i li ha encantat. És una visita tranquil·la que, hi hem estat d’acord, planificada amb més temps ens hauria agradat gaudir-la més i millor. Potser ens hauríem quedat a dinar, però és clar… ja havia deixat preparats els macarrons per la tornada.
Els nens han gaudit de l’espectacle, hem entrat a botigues que semblaven petits racons de contes de fades i s’han fet fotos com a bons ambaixadors de la generació digital que són.
Després de dinar -avui la cosa no ha anat massa bé i m’ha costat la vida digerir 4 macarrons que no omplien un plat de postres- hem descansat. Sèrie, avui sí, en anglès. Vam arribar a l’acord que durant les vacances les sèries es mirarien en anglès o no hi hauria sèrie. Anem tard però hem complert la promesa. I migdiadeta.
Sobre les 18h ha vingut la meva germana amb la família amb l’ànim de banyar-se a la piscina, però el temps no acompanyava gens. Les nenes se n’han anat a passejar, l’Arnau ha anat a la pista com cada tarda a jugar a futbol i nosaltres ens hem quedat xerrant a la millor terrassa del món, que és la nostra, és clar. Dedicar un temps així a la família també ve de gust, la veritat. No us passa que veieu poc als vostres germans o amb massa gent per parlar tranquil·lament? A mi sempre em dona la sensació que ens queden coses per explicar. I això que amb la Sílvia podríem estar xerrant ininterrompudament durant dies. Segur.
La Tània, la filla gran, és de l’edat de la Martina i han estat tota la tarda juntes i s’han quedat amb ganes de més, així que potser demà repetim.
Escric el Merilanding d’avui abans de sopar, sola i escoltant de lluny converses de veïns i ocellets. La resta de la família és a la piscina, gaudint de l’últim bany del dia i oblidant que feia mal temps. Demà, diuen, que el dia ens regalarà algunes hores de sol. Jo ja estic a punt per a plantar-me al seu davant i robar-li tota l’energia i vitamines que em deu.
Un estiu sense sol és com un pastís sense sucre, fa bona pinta però no té el mateix gust.
Merilanding per la vida 