Avui escric esgotada, cansada i amb els ulls apunt de fondre’s en la nit. I és que ens hem llevat més aviat per passar el dia a l’Aqua Brava, el parc aquàtic de Roses. Era un dels regals que la Martina va demanar pel seu aniversari. A tres quarts de 10 del matí ja hi érem i hem hagut d’esperar per entrar fent cua.
A mi no m’agraden les atraccions, de fet sempre tinc complexa de sherpa, carrego totes les bosses de la meva família, però amb els parcs aquàtics és diferent. Em converteixo en una nena petita, se’m en van tots els mals i m’atreveixo a tirar-me per on dins una màquina mai no ho faria (només se m’han resistit un parell o tres). Hi hem anat només els quatre i hem anat junts tota l’estona. Ha estat magnífic, divertit i hem rigut moltíssim. Amb l’adrenalina a tope quasi no hem passat fred i això que el sol només s’ha deixat veure a estones. En Xavi, que avui no ha anat a córrer, deia que pujar i baixar era fer molt més exercici que anar fins a Tor i tornar.
Jo ja tinc cruiximents, especialment al glutis i demà serà pitjor, per això, abans que se’m refredés el cul, a la tarda, quan hem arribat a casa, hem deixat els nens i hem anat a comprar perquè demà és el gran dia de l’estiu i venen els meus germans a dinar. Faré arròs per això necessitava anar a comprar la sèpia, les cananes, musclos, gambes… en fi. Que ja ho tenim tot a punt.
Després de sopar, he tingut prou forces per proposar a la família d’anar a fer un passeig i allunyar-nos de la contaminació lumínica. Sí és un poble i té poca població, però fanals en té forces. Ens hem endinsat per camins, però només hem aconseguit veure tres estels, dos jo i un en Xavi. Els nens s’han quedat una mica frustrats però tampoc tenien massa clar què és el que havien de veure. Com que les Persèides duren una setmana potser trobem millor moment i ubicació. Mentrestant, haver anat a l’Aqua Brava ha estat el must de l’estiu.
Merilanding per la vida 