1.- Vigilar. Detectar si hi ha canvis en el comportament dels nostres fills ens pot posar sobre la pista. Mals de panxa, mals de cap, no dorm bé, erupcions cutànies, blaus al cos… la somatització del patiment es veu a simple vist.
2.- Crear entorns de conversa. Proposar-se sopar plegats i en família, més enllà de ser un bon hàbit, és una bona ocasió per conversar sobre el nostre dia a dia. Si sempre surten els mateixos noms i les mateixes històries podem identificar possibles conflictes que podrien esdevenir casos d’assetjament.
3.- Mirada crítica. Per totes les mares, el nostre és el millor fill, però sabem com es comporta a l’escola? Segur? Segur? Si els mestres ens fan un toc d’alerta respecte al nostre fill perquè molesta o es baralla o pega o insulta ens ho hem de creure i no minimitzar-ho. Empoderem els professors perquè sempre hi haurà el dia que els necessitarem, oi?
4.- Relativitzar. No tots els conflictes acaben en bullying, ni tots els conflictes son assetjament. Per parlar d’assetjament cal que el conflicte sigui reiterat en el temps, produeixi patiment i tinguin sempre els mateixos protagonistes. Una baralla, discussió o, fins i tot, una agressió pot respondre a un moment puntual. Oju! Tot conflicte ha quedar resolt… les brases d’un incendi mal apagat poden revifar en qualsevol moment.
5.- Indicador social. Hi ha un tipus de bullying que no es veu però que fa molt de mal, l’exclusió social o del grup. Si ja no us conviden a festes d’aniversari o a passar la tarda a casa d’un amic o un altre. Si sempre va sol… podeu estar davant d’un cas d’assetjament.
Si creus que el teu fill o filla està patint assetjament escolar, actúa. Si creus que el teu fill està assetjant a altres companys, actua. Si saps que a la classe del teu fill hi ha qui està patint assetjament escolar, actua. Acabar amb el bullying és cosa de tots.
Merilanding per la vida 