Maletes, maletes, maletes
Avui ens hem llevat molt aviat i això ens ha a permès anar a fer encàrrecs sobre les 11 h amb les maletes quasi fetes.
El Corte Inglés ha estat la nàutica de salvament, no només perquè hi he trobat el que faltava sino perquè ens ha alliberat de la calor enganxosa que ha ha empaitat Barcelona tot el dia. Ni brisa, ni aire, ni ombra. Qué bé que estarà l’Arnau a 19 graus (és el que estima el temps d’apple que farà a Helsinki)
La tarda ha estat per distreure l’enyor que ja sentim. Hem fet pins, hem repassat una presentació del lloc on viu que haurà de fer allà i hem contestat tots els missatges de la gent que li desitja sort. Jo crec que la sort és poder viure aquesta aventura, però que depèn d’un mateix que arribi a bon port. Així que ànims Arnau!
Hem anat a missa. L’Arnau no sé si podrà tornar-hi fins d’aquí un any. Quan hem arribat a Santa Tecla era tancada. No controlem els horaris d’estiu, així que hem anat a Joan Maria Vianney. Allà a part de la missa hi he trobat a la meva estimada Santa Rita. A qui vaig encomanar-me per engendrar l’Arnau. I quines coses, avui l’he vista i li he demanat que per més que marxi un any, no me’l prengui del tot. Santa Rita lo que se da no se quita
Després hem fet cap cap el Li, unes tapes, les de sempre, per acomiadar l’Arnau amb la certesa que deixar-lo marxar és un autèntic acte d’amor i de generositat. El trobarem a faltar i demà deixarem anar unes llàgrimes perquè se’ns esmicola una mica el cor, però contents de veure que hem fet, al capdavall, el més valent dels fills. I això no té preu.
Merilanding per la vida 