Fer o no fer!
Estar de vacances, vull dir tenir el mode on de vacances, vol dir saber gaudir del no res? Us ho pregunto perquè a mi les vacances del paaah, del descans desmesurat o del no fer res em posen nerviosa. No sé si és que amb tot el que hem viscut fins ara, no he tingut temps de desconnectar o què, però encara em costa molt no fer res.
A les 8.30 ja era dempeus, això que ahir vam anar a dormir tard i portàvem hores de son de retràs. Un cafè del 13 i un merilanding de bon matí perquè ahir em va ser impossible.
Quan s’ha llevat la Martina a les 11h el meu cap ja rumiava en fer un tomb a la seva habitació. El llit niu no és massa bona pensada si l’amplada de l’habitació no fa fàcil pujar o baixar. Així que després de medir amb el metro si la cosa podia o no funcionar, ens hem posat mans a l’obra. Hem girat el llit. L’hem mig desmuntat per poder-lo posar en la posició desitjada i en trobar-la, bingo, era impossible tornar a collar els cargols des de fora. Quedava massa encaixonat. Així que només ens quedava una opció, anar a comprar escaires per acabar la feina.
No imaginava que el dia 8 d’agost fos dia d’arribada de vacances. Bé, m’ho suposo a jutjar per la quantitat de gent que hi havia al súper de l’Escala i pels pocs productes que hi trobaves a l’estanteria. De fet, no he trobat ni carro i he hagut de carregar la compra amb bosses fins la caixa. A part dels escaires, he fet una compra bàsica. Demà hi haurem de tornar.
Posats els escaires i veient que ja havia acabat la idea del dia, he començat a posar-me tensa. Cal programar les vacances perquè siguin realment vacances. I així, ja us avanço, que un d’aquests dies tornarem a l’Aquabrava i un altre farem una excursió amb Caiac. Com a mínim, ja tenim dues cosetes decidides!
Després de dinar, relax, Paradís de les Senyores (feia dies que no el veia però ja m’he posat al dia) i piscina fins les 20h. Hem quedat per fer una videotrucada per conèixer la noia que vindrà a casa a viure durant uns mesos. L’estudiant d’intercanvi que ve per l’Arnau.
L’Ady és de Texas, no ha parlat molt, ho ha fet més el seu pare però m’ha agradat veure en els seus ulls la mateixa preocupació que teníem nosaltres. Això ja ens uneix. Sembla bona noia i crec (espero) que es portarà bé amb la Martina. No té ni idea d’espanyol encara que diu que l’entén bé… ja us ho explicaré.
Com que amb el dia de bricolatge m’he estalviat una llitera hem decidit anar a sopar al centre social del poble. Un altre dia anirem al Grec de Bellcaire, i us presentaré en Dimitris, tot un personatge. Però això serà un altre dia, avui tenia tancat. Hem anat al social amb la Pilar i el Jesús. A poc a poc, a cop de trobades i algun que altre sopar ja estem forjant la primera de les amistats albonsenques. Qui ens ho hauria dit quan ens vam conèixer ara fa un any davant d’un parquímetre de l’Escala!
L’Arnau va donant senyals de vida. Ens va fent notes de veu i avui ens ha enviat una en anglès. Immersió a tope. Fa classes matí i tarda de finès i de cultura finesa que li han compensat amb una sauna, que ell ha definit com a brutal. Mentre tot sigui “flipant” com fins ara, estaré traquil·la però costa més de dir que de fer. Així que demà, he decidit vernissar un test i una capsa. I si, ens aixequem ben aviat, voldria anar a veure la mare, sí, a la platja on hi guardem el seu darrer record. Però ja ho veurem, perquè les vacances també estan fetes per canviar de plans i de tornar-los a canviar. Ben mirat, això també és el fer del no fer res.
Merilanding per la vida 