Simbiosi
M’encanta acabar el dia veient el reportatge dels 40 anys del Tricicle perquè crec que va molt de conjunt amb la sensació que he tingut avui amb en Xavi. Quan estàs amb algú des dels 17 anys fa que tinguis una perspectiva de la vida que no és individual, és complexa perquè és compartida. Les vacances també son una oportunitat per adonar-te’n de qui tens al costat i de mirar-lo darrera les ulleres de sol i reviure el per què te’n vas enamorar. Ara que tenim els nens més grans, tornen les estones per a nosaltres i la veritat és que dono gràcies a Déu perquè arribats a aquest moment encara ens mirem amb aquella delicada mirada que parla, s’escolta i s’intueix. No sempre és fàcil però estem contents. Els bons moments i l’amor estan per sobre de qualsevol entrebanc. Així, amb aquesta sensació, hem dedicat un matí a la intendència, demà farem la primera paella de les vacances amb amics, hem dinat, ens hem relaxat i hem compartit el temps, que habitualment no tenim, a la piscina.
La Martina s’aferra als amics per no enyorar l’Arnau i això ens permet trobar l’espai d’aquestes reflexions.
Sopar un bon peix, un bon vi i una vetllada tranquila. Sense nens i amb la sensació que vam construir una família amb una bona base, la de l’amor que ens tenim. Pot semblar nyonyo, però les vacances també et donen aquest espai per valorar allò que tens sempre al costat. I jo, sempre, hi tinc en Xavi. Sigui locutor, surti a la tele o reculli les escombraries de casa. Ell.
Merilanding per la vida 