Dies de canvis
Sempre hi ha el dia d’estiu que de tant descansar estàs cansat. No us passa? Sort de la nostra filla única que treu profit de la seva situació fent-nos ballar més del què toca.
El dia ha començat fresc i ennuvolat. Així que ens hem llevat la Martina m’ha demanat si la podríem acompanyar a mercat perquè es veu que hi venen les samarretes d’imitació dels equuips de bàsquet de la NBA. Així que s’ha afanyat a fer l’esmorzar. A mig matí venien els del forn nou perquè el que teníem hi tenia un forat i tal com està l’energia… només s’agraïa a l’hivern. Era una bona manera d’escalfar la cuina. En Xavi li va demanar a l’Hernan, el marit de ma germana si podria venir a desmuntar-lo. Així que després de deixar la seva filla a casal fent de monitora, ha vingut.
És ben bé que hi ha coses que fan respecte perquè són complicades i n’hi ha d’altres que ens pensem que són complicadíssimes però no. Aquest és el cas del forn. Un electrodomèstic que només cal endollar i posar-li els 4 cargols. Però ja tenim la feina feta. Aprofitant que era per aquí ens ha arreglat el pany de la porta. Quina sort!
La Martina i jo, de mentres, hem anat a mercat de Sant Pere. Com que el temps no acompanyava per anar a la platja ens hi hem trobat tots els que fem vacances. Ens reconeixem pel nivell de relax amb el que caminem, per la roba que portem (outfits impossibles) i pel color de pell que van des del gamba de Palamós fins al cafè.
Hem hagut de buscar però al final l’hem trobat. El noi que les venia era un subsaharià molt agradable però desendreçat. Tenia un follon amb les samarretes al·lucinant.
Quan hem tornat hem fet allò que s’ha de fer … reeeeesssss. No feia temps ni de piscina, ni de platja. Hem esperat el forn nou i ens hem apoltronat al sofà.
Una vegada instal·lat ja era l’hora de dinar. Encara teníem fideus, així que ni hem cuinat. Quina mandra de dia.
La Martina ha desaparegut a primera hora de la tarda. En Xavi i jo hem fet migdiada de tant cansats com estàvem i m’he despertat amb la sintonia preferida d’aquests dies, El Paradís de les Senyores.
La tarda s’anava enfosquint i tot feia pensar en la tempesta. Però en Xavi volia anar a la piscina. Ens hem posat el banyador i cap allà. Encara hi havia força gent. La majoria estiuejants que lloguen apartaments del residencial per setmanes. Així que aquests no hi ha mal temps que els aturi.
Just quan en Xavi ja s’havia dutxat per entrar a la piscina, ens truca el constructor que havia de mirar una esquerda a l’habitació. Així que torna a recollir i cap a casa. Quan ha marxat, en Xavi estava encara més decidit. Hem agafat les tovalloles i mentre ell es banyava sol, amb l’atenta mirada dels núvols carregats d’aigua i amb un vent enfurismat, jo m’he embolicat amb la tovallola per resguardar-me del fred.
Al vespre hem estrenat el forn amb la funció pizza que no havíem tingut mai. i ens ha deixat unes pizzes espectaculars.
Hem acabat el dia amb tots els amics de la Martina a casa. Amb aquesta fresca i plovent a estones ningú volia sortir. Així que hem fet unes crispetes i ens hem assegut a veure una peli.
Merilanding per la vida 