Entramuntanats
Feia uns dies que comentàvem que aquest any, la terra del vent que ens acull per vacances, estava poc activa. Doncs mira, va ser comentar-ho i ens hem llevat amb una tramuntaneta, no com les d’abans, que ens ha refrescat una mica l’ambient i això que no era molt freda. Els qui viuen a l’Empordà saben com es estar tocat per la tramuntana. Vol dir que perds una mica més ràpid la paciència, estàs més irascible o encapotat.
En veure que seria un dia de vent, el meu cervell s’ha posat en mode “diy”, Do it yourself, és a dir, en mode manualitats. A mi fer cosetes amb les mans em fa bé, em relaxa i em tranquil·litza. Però té un inconvenient, no la pots compartir com una partida de cartes. És una activitat individual. Potser aquestes ganes de fer coses han estat una senyal que necessitava temps per a mi sola. Aïllar-me una mica, per pensar en les meves coses de la millor manera que sé. Sense que el meu cervell ho sàpiga, pensar en la distracció és el més eficaç mètode de trobar idees.
Un pot per tenir els raspalls endreçats, una capseta per posar la bijuteria per la Martina i he tunejat un test que estava molt desgastat amb corda. El resultat ha estat prou bo. La Martina m’ha dit que si ho penjo a TikTok em pagarien una pasta per aquestes manualitats. M’ha fet gràcia i li he dit que si em paguessin deixarien de tenir aquest impacte en la meva salut mental per acabar estressant-me.
Hem dinat de sobres, encara, i ja li he promès a la Martina que seria l’últim dia. No li acaba de convèncer això del menjar escalfat al microones. Ens hem estirat a fer la migdiada quan a través d’Instagram ens hem enviat fotos amb l’Arnau i de cop i volta: “trucada entrant: ARNAU”
He despertat en Xavi i ens hem anat a la terrassa perquè no volíem perdre la connexió.
Ens ha explicat què fa. Va amb bici a classe, i ho seguirà fent fins que l’hivern sigui molt dur i llavors el portaran en cotxe, que el menjar de l’escola no val res, però que a casa seva menja bé. Que són molt autosostenibles: tenen un hort, tallen la llenya que necessiten, reaprofiten l’aigua. Que va descalç per casa, això li agrada molt perquè a casa no el deixem, haha. Que ha fet amics, que els profes son molt macos i encara que facin les classes en fines es dediquen a traduir-los-les. Que hi ha tres estudiants estrangers a l’escola, però no de Rotary. I llavors ens ha fet un house tour perquè veiem on viu. Una casa de fusta amb un jardí força gran. Amb saunes varies i una taula digna d’una família nombrosa. Son 6 germans, encara que només conviu amb 3. Que els caps de setmana va a una casa prop d’un llac i que només fa que parlar en anglès. Això es nota perquè en la conversa va incorporant paraules anglosaxones. Que a Finlàndia totes les paraules tenen la síl·laba tònica a la primera síl·laba, això vol dir que totes les paraules esdrujulegen. Fins i tot a ell l’anomenen Àrnau. Hem estant parlant mitja hora ben bona i aquesta vegada ens hem acomiadat sense llàgrimes i no sabeu com de plaent ha estat. L’Arnau és un bon jan que li agrada viure bé i ja està. I està vivint bé.
La Martina estava a la seva habitació i no ha sortit perquè estava castigada. La llengua llarga aquesta que té més la seva impulsivitat de vegades li passen factura. S’havia de quedar a casa, però després de parlar-ho amb el Xavi i tenint en compte que només ens queden 3 dies per aquí, li hem donat la opció de redimir-se netejant els vidres de les habitacions. Tot i que es moria de vergonya per si algú la veia, ho ha fet. I això que aquesta tarda només ha gaudit de l’Uri, que no sé què es diuen però s’han passat hores xerrant a la piscina.
Aquest vespre hem anat a fer de bon veïns i hem fet unes tapes al Vinilo de l’Escala. Els nous veïns de l’apartament en són els amos. Hem menjat molt i molt bé.
Com que la Martina no hi era, el grup no ha quedat aquest vespre així que en arribar ens hem dedicat a jugar a cartes i hem rigut de valent. Ha estat bonic acabar el dia amb més alegria que com l’havíem començat.
Merilanding per la vida 