Ciutat adormida
Hem dormit millor de l’esperat. La pluja que ha caigut durant la nit ha refrescat una mica l’ambient. Així que no ens podem queixar. Tornar a ciutat i que fos una nit tropical hauria estat molt pitjor, la veritat. Hem esmorzat sense terrassa, sense ocells, només un cafè i unes torrades. Me les he fet d’anxoves com a tribut dels dies que acabo de passar prop de l’Escala.
Quan en Xavi ha marxat a treballar i mentre la Martina dormia m’he vestit i he anat a fer encàrrecs. La ciutat a l’agost hiverna. Mig adormida i amb menys gent de l’habitual bategava al ralentí. La meva pell torradeta i el meu tarannà tranquil provocava alguna mirada. Potser dels qui esperen amb ànsia el seu descans, potser dels qui no poden anar de vacances, potser…
Encara que a mig gas, la vida agitada encara es deixava notar. A Barcelona es viu bé però amb l’ansietat que et provoca haver de saber sempre que faràs després, ni que sigui per calcular el temps que necessites per arribar-hi.
Només ha estat mig dia i el record de l’Arnau en cada racó m’ha provocat enyor. Encara em queden 9 mesos per tornar a abraçar-lo i em sembla més que una fita, una proesa.
Després de dinar, amb la pressa de qui fuig esperant trobar quelcom millor, ens hem llançat a la carretera com molts d’altres. Tothom en la mateixa fugida. Uns paraven abans, d’altres ho farien més tard fins que hem arribat a Cambrils. El poble marinera del Baix Camp que sempre és apunt per acollir-nos. La temperatura, aquí, és una mica més alta que a l’Empordà, a canvi, però, els estius s’allarguen fins quasi el novembre.
Els avis ens esperaven. No sabeu com m’agrada que em vinguin a rebre. Els fa tanta il·lusió que vinguem que de cop se m’ha passat qualsevol nostàlgia de la terra del vent. Ells estaven fent “Il paradiso” així que hem deixat la conversa per més endavant. La Martina tenia desig d’un gelat del Sirvent i en Xavi li ha portat. Sense dir-nos-en res han tornat amb les mans plenes de gelats a mig desfer i una orxata pels avis. Quin plaer, tu!
Encara teníem la dolçor als llavis quan hem rebut la trucada de l’Arnau. Estava a la seva casa de cap de setmana que només poden gaudir amb el bon temps. Hem pogut conèixer la Hanna i en Sami. L’Arnau reposava mirant el llac amb en Sami i gaudint de les hores de sol que a poc a poc anirà perdent. En el país dels llacs, el sol només es gaudeix 6 mesos l’any. Així que ara, que encara en queda, el gaudeixen molt. L’hem vist content i ell feia de traductor del què li dèiem. M’ha fet feliç veure’l espavilat i feliç. Ens ha ensenyat el jardí, els redberris i els blueberris. Hem saludat a la grandma i al seu germà petit en Saarni. I ens hem acomiadat sense llàgrimes. Quan hem penjat hi hem estat tots d’acord, se’l veu feliç i sembla bona gent.
Ens hem posat al dia amb l’estiu que portem els uns i els altres. El merilanding fa espoilers de totes les nostres aventures, encara que en guardo per a nosaltres amb gelosa intimitat. Hem collit els pinyons que hi havia pel jardí i que van a més de 30€ el quilo. Potser n’hem fet 100 grams. La Martina s’ha quedat a trencar-los amb la soca de fusta amb què tres generacions, aquí a Xalet Esquerdo, han trencat pinyons.
En Xavi i jo ens hem agafat de la mà i hem sortit a passejar. Cambrils és un poble on el passeig, les compres, la gastronomia i el mar és una sola cosa. Passejar per Camrbilssempre és recordar la nostra adolescència quan no teníem ni un duro i ens fèiem passar la tarda menjant pipes, els estius amb els nens petits, la calor, les senyores que no van enlloc, però van mudades, els accents aragonesos, lleidatans, bascos i estrangers a cada pas. Ara, si hi ha una cosa que m’agrada de Cambrils i que no sé molt bé perquè és anar de botigues. Sempre que sóc a Cambrils em firo. Tantes per triar i remenar, potser. O el fet que no hi ha pressa o el fet que passa tot una mica per sorpresa. Quasi ni te n’adones i tornes a casa carregat de bossetes plenes de troballes. I entre botiga i botiga sempre hi tens algú a qui saludar.
Avui m’ha fet especial il·lusió saludar l’Ignasi, el nebot dels meus cunyats. Després d’un any d’intercanvi va decidir anar a estudiar la carrera a Irlanda. I tot i que es veu vivint allà, sempre que el sol li demana i pot, ve a fer de turista per la seva pròpia terra. M’ha preguntat si l’Arnau està bé i li he dit que sí, avui més convençuda.
Hem tornat a casa just per menjar-nos els molls frescos que l’Emi ens ha preparat. Hem sopat i hem jugat una partida de cartes. Incorporant l’àvia hem tornat a ser quatre. I hem jugat fins que la fresca ens ha deixat anar a dormir.
Merilanding per la vida 