Celebrant
Llevar-se sabent que avui serà un dia intens, de poc descans i de molta activitat quan estàs de vacances fa una mica de vertigen. Sort que la il·lusió de veure la família, aquesta vegada la d’en Xavi, compensa. També cal dir que en ser un dinar i sabent que tots es deixaran caure pels volts del migdia dona marge per anar més tranquil.
En Jaime en fa 82. Està en plena forma i té el cap clar, què més es pot demanar. És una persona tossuda, perseverant i que sap gaudir de la vida. Té la sort d’haver triat la millor companya de viatge del món, la Emi, perquè ningú com ella per seguir-li el pas. És culé, esportista, li agrada cantar (quan era jove emulava l’Elvis amb la seva guitarra) i s’ha dedicat tota la vida a la medicina esportiva. Gràcies a ell, jo tinc els genolls com quasi quasi nous. Li agrada navegar i s’impacienta sempre que té una cosa al cap. La vol fer ja, abans que li marxi del cap i això ens fa anar una mica de corcó. Té una bona conversa i un punt de vista molt particular de la vida. No entén el món actual i ho sabem perquè quan llegeix el diari fa de tertulià amb sí mateix i comenta les notícies en veu alta. És un apassionat del cinema, (crec que s’ha vist tot el catàleg de Netflix) i de la ciència ficció en particular. És tan apassionat de la pantalla que s’explica la vida fent el guió de la pel·lícula. D’un detall que li han explicat, ell conforma tota l’explicació com si fos un telefilm. Omple els vuits de la informació que li falta amb imaginació, i no n’hi sobra, us ho asseguro.
Hi ha gent que quan arriba als 82 ja s’ha plantat, ja creu que només li queda esperar la mort en un balancí, que ja no pot aprendre res perquè a la seva edat ja no s’aprèn. Aquest no és el meu sogre, que sempre em recorda que li podria dir papà (que una mica ho és o en fa). Ell és una persona que encara té moltes ganes de viure i de seguir aprenent. No ha llençat la tovallola amb les noves tecnologies que pacient i impacientment va aprenent a força de preguntar (sí, sí, se’n va al Mediamark a que li expliquin les coses que no entén) i de relacionar-se amb els seus nets. Aquí l’aprenentatge és mutu. Ells aprenen d’aquesta insaciable necessitat de conèixer, ell a canvi gaudeix del saber i d’ells. Li agrada gaudir-los i ho fa d’una manera especial. Donant-se. Fa un parell d’estius, aquell de la pandèmia que no podíem anar a gaire enlloc, es va endur a 6 dels set nets a fer un viatge en vaixell i això quedarà inesborrable en les ments dels qui ho van viure. Cada vegada que es veuen, recorden els moments memorables d’aquells quatre dies.
En Jaime és presumit i el protagonista de totes les trobades perquè té una personalitat que no passa inadvertida. Per això quan s’acosta el seu aniversari ja sabem que d’una o una altra manera ho acabarem celebrant.
Mentre l’Emi feia l’arròs, en Jaime ha anat a buscar el seu pastís acompanyat de la cada-dia-més-guapa Martina, i en Xavi i jo fèiem de “pinches” mentre preparàvem l’aperitiu. Sobre la una, encara no havia arribat ningú i amb la Emi ens hem fet un gintònic. Asseguts, atents a les necessitats de l’àvia i admirant l’art del seu arròs, i conversant hem anat rebent la resta de la família. Alguns faltaran, ja se sap.
L’Arnau s’ha sumat a la festa amb una trucada a l’avi. Aquesta vegada no li hem vist la cara però l’hem sentit bé. El móvil ha anat passant de mà en mà, tothom l’ha anat saludant i crec que ell ha preferit no deixar-se veure per por que li rodolessin llàgrimes avall. És molt familiar.
Ens ha acompanyat la germana de l’avi, la tia Pilar. Amb 86 anys un s’adona que les ganes de viure es porten en els gens. Per això, encara que dins nostre ens quedi el dubte silenciat que potser son els últims que celebrem junts, no hi ha dubte que els seguirem celebrant.
Merilanding per la vida 