Merilanding d’Estiu 2022. Dia 29

Last dance

M’he llevat sentint en Xavi afeitant-se. Crec que no ha dormit gaire. Començar de nou el programa de ràdio genera els mateixos nervis que l’estrena d’una obra de teatre, m’imagino. Hi ha tantes coses en les què ha de pensar i resoldre i fer que tot i que fa una setmana que va treballant és avui que es posa a prova.

Per mi el dia tenia un objectiu ben definit: l’arribada de l’Adalyn a casa. Aquesta noia de 16 anys que ve de Texas arriba el proper diumenge i s’instal·larà a l’habitació de l’Arnau (no vivim en un pis molt gran) i això vol dir acabar de buidar l’habitació i no entretenir-se amb els records del meu aventurer finès. El fet que li hagi caigut el mòbil a l’aigua i que estigui una mica disgustada ajuda a no sentir tanta nostàlgia. Sí, sí… hem perdut el primer mòbil de la seva vida. Es veu que estava pescant i no sap com… plof. I ell tot darrera, és clar. En fi, a qui no li ha caigut mai el mòbil a l’aigua?

M’he passat el matí neteja que netejaràs, endreça que endreçaràs. I he arribat a la conclusió que l’acumulació de porqueria és proporcional al desordre. Quan més coses tens i no llences perquè qui sap si algun dia les faré servir, més desendreçada està la casa. Així que sense manies he anat tirant coses. Dues bosses plenes.

He anat a agafar els coixins que vaig posar a rentar ahir i me’n faltava un que ha anat a parar uns quants teulats més enllà de la nostra finca. Feia una pena, allà sol, sota el sol. Com que té dos botons cosits semblava que em mirés suplicant. Pobret.

Quan ha arribat en Xavi per dinar m’estava barallant amb la wifi de casa que m’ha deixat amb el documental de la Marilyn Monroe a mitges. Aix… Hem dinat i abans que comences Ilparadiso (que està súper interessant par favort!) hem decidit sortir a comprar a l’Ikea. Unes coses que ens faltaven per tenir la casa a punt. Com que era prou aviat hem pensat que no hi hauria massa gent… hahaha. Tot Barcelona havia pensat el mateix, segur! Quina gentada.

Quan portes unes setmanes gaudint de la vida assossegada i tranquil·la que t’ofereix l’Empordà i et capbusses en la tumultuosa realitat de la botiga sueca, el teu entra en pànic. Sort que en Xavi i jo hem decidit passar-ho bé. Hem provat mobles, coixins, hem apilonat gots al ritme de la música que no aconseguia que la gent circulés, ens hem embolicat amb tovalloles, i a que no sabeu què? Sí, quan hem arribat al passadís i la secció del que havíem vingut a buscar s’havia esgotat. Ole, ole i ole. Així que hem sortit carregats amb les coses que no necessitàvem i hem deixat de comprar allò que volíem. Un clàssic de l’Ikea.

Després hem anat a comprar al súper perquè la nevera feia eco quan l’obries. Ni llet, ni ous, ni fruita. Només hi teníem el tupper amb les sobres de la paella d’ahir que ens va donar l’Emi. Estava boníssima per cert i avui, encara més (no entenc a la Martina quan diu que no li agrada rescalfada, a mi m’entusiasme).

Anar al súper amb aquesta calor és anar a passar fred. Si passes per davant de la nevera dels iogurts o de la carn, corres el risc de quedar-te petrificat com si fossis una estàtua de gel. Mare meva. Només us diré que m’havia deixat una cosa i en tornar he corregut per davant del fatídic passadís per evitar el fred àrtic.

Quan hem tornat, he vist el Paradiso i hem preparat el sopar. De l’Ikea també ens hem endut una cosa per tastar que pot ser bona. Es tracta d’una salsa feta amb ous de peix. La trobes dins d’un tub, com de pasta de dents però molt familiar, més gran. Així que hem seguit la recepta. Una torrada de mantega, cogombre, ou dur i aquesta salsa espessa de peix. No estava malament.

Bé, família. Avui acabo els merilandings d’estiu. Demà encara sóc de vacances però començo a treballar en projectes que em fan especial il·lusió i encara que no són de feina són feina. Em comprometo a fer merilandings d’hivern. No cada dia, però fer-ne. Sabent que l’Arnau els llegeix em motiva, la veritat. 

I us voldria donar les gràcies a tots els que heu anat seguint les nostres vacances, per totes les paraules amables que m’heu dedicat aquest estiu, per llegir-me i per esperonar-me a seguir-ho fent. Potser, algun dia, us dedicaré també un llibre.