La Martina va decidir dormir a la nostra habitació, així que avui ens hem despertat tots tres i he tingut temps de compartir amb la petita no tan petita, però què voleu que us digui… després d’un any sense tenir-la, qualsevol excusa és bona per gaudir-la.
Esmorzar asseguts i amb la gent a qui has desitjat bona nit, la nit anterior té gràcia, sobretot si penses en què no se t’acaba mai la conversa. Hem començat el dia amb una xerrada que ens ha fet l’Oriol. Sóc conscient que un dietari d’estiu és per explicar les vacances i no les xerrades, però és clar és que el nivell de profunditat és molt top. La d’avui anava sobre què volem dir quan diem que volem viure en pau. I només amb aquest titular un ja pot començar a pensar en un mateix, en sí transmet o no pau al seu voltant, en si té present la pau en la família o en el món. Dit així i amb fred, tots volem i sentim la pau fins el dia de Nadal quan asseguts al voltant d’un tiberi comencem a discutir per foteses i a fer el “cunyao”. Per voler la pau un ha de començar per sí mateix. Sino, probablement no aconseguiràs transmetre la pau als altres.
Després de la xerrada teníem temps lliure i ens hem refugiat de la calor anant de botigues. Evidentment, son de souvenirs i d’articles religiosos, però s’hi estava fresquet i això val tot l’or del món. Així que hem entrat i sortit de botigues fins que hem arribat a lloc. La Tatiana i en Jordi ens volien ensenyar un museu sobre Medjugorje que és bastant nou, però com que ens entretenim, quan hem arribat ja era l’hora de marxar. El tenim al ToDoList.
Després de dinar, migdiada. Com que és a l’habitació m’adormo amb més profunditat del què voldria i quan em desperto em sento dins d’una escafandra. Em costa la vida despertar-me de veritat.
Avui, mentre feia temps m’he dedicat a rentar roba. Els dies van passant i les calcetes esgotant. Així que he tret una pastilla de sabó que portava a la maleta, l’he tallat perquè no la necessitava tota i apa… en remull i fregant a la pica del lavabo acompanyada d’una llista d’spotify de Frank Sinatra. Una combinació que si més no li dona glamour a rentar calcets, mitjons i calçotets.
Per a poder secar la roba he impovitzat un estenedor amb el fil de fer ganxet que portava per si de cas… Ara mateix la nostra habitació sembla una tenda de càmping.
Després de l’Eucaristia, els joves dels cenacles d’arreu del món ens han fet una representació teatral que ni en flotats. M’he quedat impressionada, la veritat. Amb el Jordi i la Ta hem comentat tota la posada en escena. Com ens agrada el teatre! La representació d’avui parlava de les seves experiències i tant de bo fossin de ficció, perquè aquests nois i noies arriben a la comunitat del cenacle sense ganes ni de viure, ni de res. Així que arribar a parlar de la seva experiència de sortir-se’n a base de treball i oració fa saltar les llàgrimes. Avui dos dels actors han parlat de la seva experiència personal i hem pogut veure una abraçada de reconciliació amb el dolor cap els altres i convençuts que l’amor tot ho pot.
Merilanding per la vida 