Vacances és un concepte que porta implíctes moltes coses, sobretot aquelles que necessites i el cos et demana. A mi el cos em demanava parar, ser una mica més Maria i menys Marta. Parar, però parar de veritat. No fer res, no pensar en res, no programar res. Fa un mes això era impossible. Bé, em pensava que era impossible fins que Medjugorje va apareixer en l’equació impossible.
Portem vuit dies de pelegrinatge i la desconnexió és absoluta. No he llegit cap notícia ni informació tret del que farem avui (ho llegim i està escrit a mà en una pissarra). No sé si s’ha mort algú important, si hi ha més conflictes al món o quin país ha guanyat més medalles als jocs Olímpics. Segurament, el fet que no hi hagi roaming a Bosnia Hercegovina i que només ens poguem connectar a l’hotel hi ajuda. No podem mirar les xarxes socials a cada moment, no podem penjar fotos quan volem… així que deixem de fer-ho. Sembla fàcil però no ho és. T’has de trobar en una situació així per a poder para de veritat. Si això li sumem el fart de jalar que ens estem fotent, espiritualment parlant, fa que no hi hagi ni un bri de record de la teva vida mundana. Han passat set dies i només avui, i per una conversa, he pensat en la feina. Així que sí, suposo que Medjugorje, la terra entre muntanyes, m’ha donat la pau que el meu cos i l’ànima em demanàven.
Avui com sempre hem esmorzat i he llegit el merilanding que penjo la nit anterior. Ho faig sempre i com que no sabem qui s’asseu amb nosaltres, doncs hi ha dies que ho llegeixo davant d’un i altres dies d’uns altres.
La Filka, la traductora, ens ha explicat com va anar això de les aparicions. Ella és d’aquí i coneix els vidents que van veure la Verge. Hi ha gent que no s’ho creu i n’hi ha d’altres que ho fan cegament. Jo, avui, escoltant-la a ella he pensat que si no fos veritat, la vida d’aquests nens que ara ja son grans, hagués estat més fàcil. Els han fet estudis clínics, els pregunten, els han perseguit i els persegueixen per bé i també per mal. Penseu que se’ls va aparèixer en temps del dictador Tito, quan Iugosalvia era comunista i la religió estava prohibida. Els han negat els d’abans, els d’ara i qui sap els del demà. Si no fos veritat seria més fàcil negar-ho i atribuir tota aquesta història a una imaginació infantil creada per avorriment. Però aquí segueixen. defensant allò que des de fa més de 40 anys els passa, que poden veure a la Verge Maria.
Després de dinar hem començat a acomiadar a pelegrins que van arribar amb avió i que marxen abans. Sembla que no pugui ser que amb tan poc temps puguis fer llaços tan bonics. Tinc la sensació que durant l’any veuré a més d’un que he conegut aquí.
Al vespre hem anat a celebrar l’últim dia de Festival de Joves, el Mildfest. Hem cantat, ballat i esgotat. El vicari de Medjugorje ens ha llençat la proposta de si ens veuríem l’any vinent. Això no se sap mai, però si per mi fos, començar les vacances amb una pelegrinació a Medjugorje seria d’obligació per tot aquell que vol les vacances per posar el fre de mà i, simplement, contemplar.
Merilanding per la vida 