Dia lliure per acabar la pelegrinació a la terra de les aparicions de la verge. (Sí, sí, encara les veuen). Una dia plàcid i esgotador. Avui la calor queia com si fos una manta. El sol i la xafogor a parts iguals relentien el pas de qualsevol. Només agafàvem aire camí del santuari en passar per un passadís ple de botigues. Totes son obertes i l’aire condicionat fa que sigui un paradís. Potser és una estratègia perquè la gent compri més. No ho sé però funciona.
Hem fet més d’una hora de cua per veure l’escultura del Jesús Ressucitat. És una proposta interessant ja que si sempre veiem Jesús a la Creu, en aquesta, l’artista dona un tomb més i ens dibuixa el motlle de la seva figura a terra. Per tant es veu clavat a la creu i a la vegada enlairat. És de bronze, medeix uns 7 metres i des de fa uns anys, dels seus genolls, de vegades, i brolla una gota d’aigua. En una entrevista a l’artista va dir sobre aquest fet que durant el transport tota l’escultura fou desmuntada en quatre parts. La creu que es queda en el terra està composta de dues parts, i també el cos. Quan va aixecar la part inferior, va fixar al terra grans cables d’acer a la base a una profundidad de 2-3 metres i va omplir tota l’escultura de formigó.
Sigui com sigui, després de la cua, en Xavi i jo hem pujat una escaleta per veure de prop i tocar la creu i ves per on, d’un petit poro, en Xavi ha vist com creixia una gota d’aigua. Embadalits hem esperat que la llàgrima es deprengués i regalimés cama avall. En aquell moment no us negaré que he pensat que tenia “truco” però altres pelegrins, hores més tard no han vist cap gota. Així que sigui com sigui, som afortunats.
Tarda al santuari, sopar i tertúlia. Tothom s’endú una exepriència, la seva. A uns els ha canviat la vida, a d’altres els ha despertat una vocació, a uns pocs els ha esgarrat els prejudicis i els ha fet creure més. A mi m’ha donat pau i m’ha demanat pau.
Demà, ben d’hora, ben d’hora, ben d’hora desfarem el camí i seguirem les roderes del cotxe del davant. Els Amics de les Arts canten que tornar sempre és la millor part de l’aventura. Veurem
Merilanding per la vida 