Avui hem tornat a seure tots junts al voltant de la taula d’Albons per esmorzar. Tots excepte la Martina. Ha estat un d’aquells dies que he necessitat tres cafès per a tornar en sí. Quina mala nit! El gest d’esmorzar és senzill, però ens retorna una harmonia que semblava perduda. Després el Xavi se n’ha anat a fer les seves piscines, fidel al seu ritme aquàtic. Jo he fet mans i mànigues per escriure el merilanding i he desmuntat la roda de la bicicleta de l’Arnau que té punxada.
Quan l’Arnau té festa, els dimarts, mirem de buscar una activitat familiar. Una d’aquelles que puguem emmagatzemar en l’arxiu dels records vitals. Avui, no teníem cos per a gaire res, però necessitàvem tornar a sentir-nos part del cotxe de quatre rodes que som. Així que hem decidit fer llista de la compra i dedicar el matí a la intendència del que ens queda de vacances. Res fa més pinya que carregar plegats les bosses del súper!
Quan hem arribat a casa, l’Arnau volia banyar-se a la piscina, però la pelada lletja del peu feia patir, així que li he cobert la ferida amb un compeed perquè res li robi la il·lusió de l’aigua. Dinem i, tot seguit, caiem en una migdiada fonda, com si el cos busqués equilibrar la nit anterior. Una nit massa carregada de discussions sobre què vol dir passar les vacances en família, i massa xafogor per deixar-nos dormir a gust.
Dues hores han estat suficients per tornar a posar-nos en marxa. Ens hem tret la son de les orelles i hem enfilat cap al cinema, a Figueres. Com que el Xavi té aquesta manera de comptar el temps que necessites per a fer una activitat tenint en compte totes les variables possibles. Hem arribat al cinema a les cinc i quart de la tarda. La pel·lícula començava a les sis i no hi havia res més obert. Així que hem matat el temps descansant en les butaques. Ens hem fet fotografies amb les crispetes als ulls i hem rigut com feia dies que no fèiem el quatre. En Xavi es dedica a l’humor i sempre diu que és una cosa molt seriosa. Jo us diria que avui el professional ens ha salvat la tarda i ens ha distensionat l’ambient que anava carregat com els núvols de pluja.
Quina sort vaig fer amb ell!
L’Arnau ha triat la pel·lícula. I quina pel·lícula!
Dangerous Animals —no l’han ni traduït— navega entre el thriller i la por, un gènere que no m’agrada gaire, però que ens posa el cor a prova i, curiosament, en fa oblidar el present. Hem saltat, xisclat i aplaudit com quan érem nens. Ha estat una pel·lícula viscuda. Quan hem sortit, encara ens tremolaven les cames.
Hem tornat cap a casa, quatre gotes ens han rebut de nou.
Ja a casa, m’he dedicat a cuinar. Una activitat que em fa baixar les pulsacions. He cuinat pollastre a la mel que ens menjarem amb les fajitas. A la cuina, m’acompanyava la música clàssica. Només m’interrompia de tant en tant la Martina, amb aquella barreja d’emoció i nervis, preguntant sobre el seu look per a demà. Va traient i triant els seus outfits per a l’endemà. Té una cita amb l’amor, compartint sushi.
Un altre dia que tornarem a estar sols retrobant-nos i gaudint-nos l’un a l’altre com quan no érem pares i tenint la sensació que estem en l’inici d’una nova etapa vital.
Merilanding per la vida 