Categoria: Empordà

Empordà, Estiu, nens, platja, vacances

Destí Torroella de Fluvià. Dia 21

MERILANDING

Als sants i als minyons no els prometis si no els dons. 

Quan he vist que el Sol no era un miratge i que sortiria, he vist clar que la proposta que havíem considerat amb l’Arnau seria un fet (el pobre portava tot l’estiu esperant el gran dia d’anar a dinar a la platja. Jo ja havia cedit) 
Així que he esperat que els nens es despertessin per posar-me mans a l’obra. En cadena hem anat preparant els entrepans. Jo treia la carneta de les sardines que ens varen sobrar. L’Arnau untava amb tomaquet els pans i la Martina preparava les tovalloles. Hem decidit anar a la platja de Sant Martí d’Empúries, però la de l’esquerra de l’espigó. La de la dreta, al haver-hi el pàrking, sempre està a reventar de gent.  
Sembla que després de tants dies de mal temps, tothom a tingut la mateixa pensada. Per aparcar i no pagar hem deixat el cotxe en un lloc que si no ets d’una gran ciutat no l’aparques. Els 10 últims moviments només eren de volant. No podia tirar ni endavant ni endarrera, així que he hagut de ficar-me, per dins, al maleter per treure les 4 coses de la platja: el cistell, la nevera, l’umbrel·la i el matalàs. Així que carregats com ases però amb la il·lusió de, novament, el primer dia de platja hem fet la mudança cap a la sorra. Segona línia de mar.
 
Després de dinar ha vingut la meva mare.  Li fa molta mandra sortir de casa, i més quan no tens res a fer. Així que aquests dies que la tinc a la vora li dic que vingui allà on som. Al principi, com que no ens hem entès amb la platja, venia una mica malhumorada, però la veritat és que hem estat bé. Els nens s’ho han passat bé i el matalàs ha estat, novament, la compra de l’estiu. Com cada estiu fins que no compres el ditxós matalàs ets un esclau: mama, per què no vens a l’aigua? Mama, per què no jugues a pilota amb mi? Mama?

Per variar m’he quedat sense bateria o sigui que a les 20 del vespre, quan he pogut tornar a conectar el mòbil he vist que en Xavi ja estava al tren, tornant. 
Una jornada profitosa li ha permès tornar a ser amb nosaltres avui mateix i gaudir d’aquesta última setmana. Un autèntic regal. I és que la vida de l’autònom, de vegades, poques, té alguna recompensa.
Empordà, Estiu, gats, vacances

Destí Torroella de Fluvià. Dia 17

MERILANDING

Fins que no m’ha fet mal l’esquena no m’he llevat. Amb el que jo havia estat! Dos dies d’alta intensitat han estat suficients per sentir com el meu cos em suplicava descans. Així que he descansat i la meva família ho ha agraït. De fet he descansat tant que he dinat en pijama. L’única que no ha gaudit del nostre dia de descans ha estat la Dolça que amb tanta gent a casa i tan poc lloc per jeure ha anat marxant d’un lloc cap a l’altra cercant un trist racó de pau: impossible.

Com que tenim més temps per analitzar, sempre és durant l’estiu quan veiem a la Dolça més trista o més sola. Aquest any, a més a més, se suma el tema del Tití o sigui que estem una mica més pendents. I com cada any, a diferència de Barcelona, veiem gatets petits que podríem adoptar pel carrer. Ja l’altre dia els vàrem veure i sortir a buscar, però sense èxit. I avui, abans d’anar a comprar, que ha estat l’única activitat que ens ha fet sortir de casa, s’han plantat els tres preciosos gatets al pati de la casa de sota. 

En Xavi ha baixat i ha entrat al pati de la casa aprofitant que no hi havia ningú.  Portava una llauneta d’aquelles que fan les delícies dels felins més llepafils, com la Dolça. S’hi acostava i els 4 gatets marxaven. El blanc de les taques negres ja no hi era. Potser algú ja l’havia adoptat, potser no havia tingut sort. Després tornaven cautelosos i en Xavi esparcia el patè de lluny esperant que s’hi acostessin. Només ha aconseguit tenir-los a un metre. Són tan bonics. N’hi ha un de gris merengo que és un amor. Els altres fan cara de tristos.

Després d’una estona hem decidit que si els gatets venen ha de ser perquè volen, no forçats a venir per més amor que tinguem per donar-los. 
Parlant amb la veïna, que ens hem trobat abans de sortir, hem sabut que la seva gata, Magia, cada nit s’escapa i dorm a la porta de casa nostra. Es veu que coneix la Dolça. No sé com.
…
Per sopar ens hem pres el gaspatxo que he fet aquest matí i la millor truita de patates de tots els temps. L’hem fet emb els ous que van agafar de les gallines de ca la Tati, l’altre dia. Eren tan frescos que la clara i el rovell ha costat de separar-los.  A més a més feta a foc lent i amb carinyo, El millor dels ingredients. La truita l’ha fet en Xavi sota l’atents mirada de dos personatges que presideixen la taula. 

Amics, Empordà, Estiu, familia, vacances

Destí Torroella de Fluvià. Dia 13

MERILANDING

Avui hem donat la benvinguda al Sol. Una trucada del Jair (el company d’en Xavi) ens ha fet adonar que estàvem en diumenge. O sigui que era dia de mercat de segona mà a Torroella. 

Mentre passejava entre abrics, calces, quinquers, raquetes, i xips diversos he arribat a la conclusió que l’ésser humà és l’únic animal capaç d’arreplegar més del què li falta. Suposo que això forma part de l’encant d’aquests mercats. Un acumula i acumula i amb un brot de lucidesa decideix vendre’s fins i tot l’ànima per sentir-se lliure. Potser nou.
Després hem anat a dinar tots junts a casa dels pares de la Mònica (la dona del meu germà). Hem agafat 3 pollastres a l’ast i ens hem deixat emportar pels segons que a l’estiu passen amb una cadència diferent. Més lenta. Estar amb la família ajuda a sentir-se tranquil, sense etiquetes o les de tota la vida. Reunir-se amb la família vol dir riure per no saber compartir una hamaca, ballar per tirar-se en fila a l’aigua, veure rostir-se la Mònica al sol, discutir amb en Carles, com a esport (potser com a advocats ens hauríem guanyat millor la vida). Hi ha un moment a l’estiu que el notes dins, que et sents bé, relaxa’t, desconnecta’t i gaudeixes quan veus els teus fills jugant amb els cosins, com si fossin els millors amics. Tirant-se a l’aigua, jugant a pirates, a policies, a indis, a nines i a ballenes, mentre els observàvem tot comparant-nos amb quan erem petits. La veritat és que triar un lloc de vacances a prop de la família paga molt la pena quan vius aquests moments!

Fins i tot el Coqui, el gos de la meva mare adoptat pel meu germà, ha volgut compartir piscineta amb els nens. Qué divertit!
Finalment, al vespre hem decidit anar a sopar amb part de la colla de la infància. Ja no tenim tanta relació com abans, però els moments de la infància són com cola d’impacte, mai més te’n desfàs.
Una bona decisió per acabar un bon dia.
beach, deeam, Empordà, Estiu, kids, platja, summer

Destí Torroella de Fluvià. Dia 10

MERILANDING

Aixecar-se sense nens ( sense baralles, discussions i demés) és una dels plaers més grans quan tens un nen de 8 i una de 6. Aquell despertar tranquil, sense pressa, on els llençols s’enganxen i les parpelles senten impotència davant la claror. Si fos una persiana s’hauria trencat la corretja, vaja. 

Avui ha estat un d’aquells dies tranquils, d’aquells que les hores semblen no passar i tens temps de mirar com passa el temps. D’aquells on els pensaments se succeeixen l’un rera l’altre, sense amuntonar-se, simplement lliscant com en un súper japonès. Sense estridències.
L’Arnau aquesta tarda ha gaudit del què considero un dels millors plaers del món. Banyar-se al capvespre , quan el vent afluixa i sens la soledat del mar a millor temperatura. Em mirava l’Arnau i en Sergi , el meu nebot, i sabia que mentre els observava, aquella imatge quedaria en el subconscient, per sempre més. Hi ha coses a la vida que sense provocar desig són tan plaents que un no les oblida mai. 

Avui la son em pot i el dia ha estat poc agitat. Potser demà les lletres volaran cap al jardí d l’imaginari, si ho aconseguim. És clar..
Empordà, Estiu, kids, nens, summer, tramuntana, vacances, vi., wine

Destí Torroella de Fluvià. Dia 9

MERILANDING

A les 6:50 del matí la tramuntana intentava imposar-se a l’exèrcit de núvols que sobrevolaven els nostres somnis. La porta de la finestra ha espetegat i la Dolça ha començat a miolar inquieta. La tramuntana ha abaixat els braços i la pluja ha descarregat airada, amb mala llet. Fet que ens ha fet abaixar les persianes. Hem agafat la son de nou comentant els somnis estruncats i els plans per l’endenà. Avui.

Hem esmorzat sense pressa, com si no tinguéssim res més a fer en tot el dia. Quina sensació més de vacances!!
Quan estava punt d’amagar-me les canes, ha trucat en Carles, el meu germà gran, més inquiet, encara, que jo per dir-nos de fer una excursió entre vinyes.
Primer hem anat a Vilajuïga a comprar vi de taula. L’Arnau ha xalat omplint la garrafa. Crec que els nens sempre xalen amb el que és nou.

Tot i que el cel amenaçava pluja hem decidit fer camí fins a Mollet de Peralada. Un camí a tocar el paratge de l’Albera, que amb el temps autòcton ha estat espectacular.  

La tramuntana causa un efecte embriagador. Tot es torna més gris, perd color a cada batzegada i el seny transcorre orfe entre els carrers buits de gent. La tramuntana espanta i és bella. 
Tornant hem decidir anar  a Can Parera a fer el menú. Com a casa, com sempre. 
 …
Com que aquest vespre havíem quedat amb en Capdevila, editor de l’Esguard, hem decidit fer “el completo”: deixar els nens, passejar amb una conversa finita i tranquil·la, sopar on ens vàrem casar (el dia de més calor de l’any 2003), al Nieves Mar i prendre una copa amb molt bona companyia. 

Podríem dir que la tramuntana avui s’ha imposat als núvols, però no ha aconseguit véncer l’esperit vacacional.

aniversari, beach, cats, diversió, Empordà, Estiu, gats, kids, nens, pets, summer, sun

Destí Torroella de Fluvià. Dia 8

MERILANDING

Avui ha estat un d’aquells dies que m’és m’ha recordat a la meva infància. Potser la rutina de quedar a la platja amb la família i amics i haver de caminar en direcció 50 metres del socorrista, per les dunes de la platja de… De la Cagarra, hi han tingut molt a veure. La platja de la Cagarra que en veritat no es diu així però no en recordo el nom, és una platja que es disputen els santperencs i els armenterencs. Jo el que sé és que sempre hi van els de l’Armentera, i tenint-ne 7km potser els podrien deixar uns 200 metres al poble interior de L’Armentera. Però no és cosa meva. El temps estava xipi xapi però hem estat bé i ens hem posat al dia.

Per la tarda, amb els tiets i els cosins hem celebrat l’aniversari de la Martina a la piscina. La Martina, l’Helena i la Tania són del mateix any. I en Sergi i l’Arnau es porten un any entre ells tot i que l’Arnau fa tant de bulto que semblen de la mateixa quinta. Així que no teníem cap dubte que la cosa aniria bé. Les nenes són molt diferents als nens. Elles sempre estan pendents de trobar el límit, tot i la diversió que suposa una piscina, pilotes, pistoles d’aigues, ulleres de busseig i l’interminable arsenal de coses que carreguem els pares, no fos cas, com a enzes. I ells són els que n’han tingut prou amb una pilota, primer de goma, després de golf per entretenir-se, riure i despreocupar-se de tot. Som diferents, no en sé el motiu, però així és. 

Avui m’agradaria parlar-vos de la Dolça també. Aquest ha estat un any difícil per a ella, ja que vàrem adoptar un gat, el Tití, que va resultar ser un gat malalt. I se’ns va morir deixant-nos una buidor impensable. El cas és que ella, ara, contagiada pel Tití, també porta el virus o sigui que pot acabar desenvolupant la malaltia, la qual cosa suposaria el mateix tràgic final. I això fa que la mimem, ens deixem mossegar i la malcriem, de vegades, en excés. Però es porta bé. Aquí a Torroella podria fer amics de la seva espècie, però li fan por. Suposo que seria més fàcil si no fos perquè al nostre voltant també hi ha bastants gossos. La terrassa és una bona opció per a ella, però només hi va si hi som nosaltres, no fos cas. 
Avui, l’he mimat, aprofitant una estoneta i no he vist que movia la cua amb insistència o sigui que m’he endut una queixaladeta. Li he deixat fer, al cap i a la fi, és de felí mossegar, oi? A més a més, estem de vacances.

beach, bicicleta., bike, Costa Brava, Empordà, Estiu, excursió, kids, nens, platgeta, platja, summer, vacances

Destí Torroella de Fluvià. Dia 7

MERILANDING

L’11 d’agost sempre havia passat desapercebut en el calendari. Un dia anònim, excepte per les Clares, fins que a les 16:30de la tarda, a l’hora de la migdiada, sortia,contrapronòstic, de forma natural, la meva petita Martina. Només de veure-la, vaig pensar que se m’assemblava, però no. Vaja no del tot. La Martina és un tró. Sap el que vol i ho ha sabut sempre, o sigui que portar-li la contrària suposarà sí o sí un conflicte. Nosaltres que som pares d’aquells que ens agrada estar-nos-hi i recrear-nos-hi, viure amb la Martina vol dir acceptar que el conflicte pot esclatar en qualsevol moment. Però té un aire dolç, fins i tot delicat que li confereixen un caràcter especial. la Martina, la meva Martina, que avui fa 6anys, no deixa mai indiferent, no tan sols a mi.

…
Avui hem anat a la platja, aquella de sorra i ombrel·les, i ens hem tornat a sentir nens. La mar arrisada ha convertit la sortideta a  la platja en un dels millors dies de vacances. Els nens i el seu pare no han sortit de l’aigua (Jo tampoc hagués sortit sino fos que no sé anar sense bolso i em feia por que fos massa llaminer a la platja). Fins i tot,  el meu germà Carles se’n recordarà, he ensenyat el cul com en els vells temps, sense voler-ho, al enfilar-me al matalàs inflable just abans que una onada se m’endugués. A jutjar pel blanc del cul, crec que tothom m’ha vist.
Per la tarda, després de bufar les espelmes en petit comité, és sagrat fer-ho i Jesús el què ens ha costat!,  hem fet aquella excursió programada i posposada una i altra vegada de casa nostra a ca la Tati. Al final només són 15 minuts al llarg d’una carretera que ha quedat obsoleta per culpa de la variant. La Tati ens ha rebut en pijama i amb un somriure, i això que avui no era el seu millor dia. Però ens estimem molt amb la Tati.
Tornats a casa hem decidit fer una barbacoa per només nosaltres i hem estat d’acord que és la millor barbacoa, ni que sigui per poder sopar tots a alhora i calent.  El dia feia presagiar el pitjor, però des que vma arribar, el temps s’ha posat del nostre costat.
Demà celebrarem l’aniversari de la Martina amb els cosins, sense cap mena de dubte serà un gran dia, sobretot per ella. Un exemplar fora de tota normalitat.