#estiu #vacances # summer #familia #Collsacabra #nens #holidays

Merilanding al Collsacabra dia 6…vuit!

Si ahir el dia va acabar amb una excursió,
avui el dia ha començat amb una festa. A les 9 del matí ja érem tots dempeus.
Com que l’avi ha estat el primer en llevar-se ha anat a buscar esmorzar. Tots
hem pogut menjar croissants. Els uns els han sucat amb el cafè amb llet, d’altres
l’han obert i s’hi ha posat pernil, i d’altres l’han saborejat amb els ulls
tancats. Com si fos el més bo del món en aquell moment precís.
Una vegada esmorzats, la Martina m’ha demanat
si podia anar-se’n a comprar xuxes amb els dinerets que tenia. Avui no li podia
dir que no. Avui era el seu cumple. Ha agafat la bicicleta i avall que fa
baixada. Si us he de dir, la Martina ha resumit molt bé el dia amb una frase
que li ha dit a la tieta Mònica quan l’ha trucada: Avui he sortit, he entrat,
he sortit i he entrar i així tot el dia! – Això és Cantonigròs i sobretot quan
són festes.
A mig matí hem tret les taules i les hem
parades a sota el til·ler. Per fer una mica de festa, hem fet un gran dinar. L’avi
ens convidava a dinar però com que coincidia amb la visita de l’Horàcio i la
Teté (amb l’Elena), hem decidit convidar també a la Nuni i els nens i demanar a
l’Ignasi que ens fes un d’aquells arrossos de cabreter, amb salsitxa i calamar
a la llauna i força verduretes. La Nuni s’encarregava del pastís i n’ha portat
dos que eren deliciosos. De fet, tant la Teté com la Nuni en saben un pou de
cuinar i la sobretaula ha esdevingut un màster en postres per quedar bé sense
gaire esforç… quin parell.
 
Quan hem acabat de dinar hem tret el pastís de
seguida perquè és clar, els nens ja tornaven a tenir ganes de voltar i tornar a
tirar-se amb tirolina. (Jo crec que en 6 dies la Martina es deu haver tirat
unes 200 vegades, pel cap baix). L’Aniol, el fill de l’Ignasi, també ha vingut
a fer pastís i es llepava els dits dient: és tan bo!
Està clar que el dia anava de pastissos. Al
poble, avui, en feien un concurs. Tots aquells qui ho volien podien portar-ne
un. L’Arnau i l’Aniol m’han demanat si hi podien participar amb el trosset que
ha quedat d’un dels pastissos de la Nuni… M’han fet una llastimeta… que els
he dit que vale, però que havien de tapar el voltant amb nocilla… com a mínim
una mica de participació en l’elaboració.
Després d’una hora l’Arnau ha tornat amb la
boca plena i dient que no havien guanyat. En fi, no semblava gaire sorprès.
Totes les visites han marxat d’una revolada i
la fresca bona a tornar a cobrir els carrers d’aquest indret del Collsacabra.
Amb la Nuni i els nens hem donat la benvinguda al Miquel, que comença vacances,
amb una truiteta (feta amb els ous de les nostres gallines) de patates que ha
fet en Xavi (és un artista de la truita de patates, us ho dic de veritat).
Després de sopar hem anat fins l’envelat on hem pogut gaudir de l’actuació de
la mitja part de la quina, preparada pels nens del poble. Ha estat molt bé, com
el dia.

96

Normal
0

21

false
false
false

ES-TRAD
X-NONE
X-NONE

/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Tabla normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:Calibri;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-language:EN-US;}

   
#estiu #vacances # summer #familia #Collsacabra #nens #holidays

Merilanding al Collsacabra dia 5… festa?

96

Normal
0

21

false
false
false

ES-TRAD
X-NONE
X-NONE

/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Tabla normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:Calibri;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-language:EN-US;}

El dia començava
diferent. La pluja de la nit havia refrescat tan l’ambient que ens hem quedat
sense pujar a Tavertet a la piscina. Això i el fet que avui rebíem les primeres
visites a Cantonigròs ja pronosticaven un dia diferent als que havíem viscut
fins llavors.
Els avis s’han
deixat caure després d’un viatges pel bàltic i quan han arribat han dit que per
aquella zona tan septentrional feia la mateixa temperatura que al poble! Ves
quines coses. Com que estaven cansats de tant caminar hem posposat les
diferents activitats per quedar-nos gaudint de la fresca bona. A les 12 havia
de començar la festa de l’aigua pels petits. Però aquí, a Cantoni, la
puntualitat no és un valor tingut en compte (com a mínim durant les festes).
Hem sortit a veure les petits i sorpresa, el nombre de nens s’ha multiplicat
per 5. No sé d’on han sortit tants nens que jugaven amunt i avall a tirar-se
aigua tintada de colors. Però n’eren prop d’un centenar. L’Arnau i la Martina
xalaven de valent. I m’ha fet feliç saber que he trobat un lloc on els nens
poden córrer tranquils com quan jo era petita a l’Armentera.
Hem fet barbacoa
per dinar i això vol dir dinar a les 16h, fet que ens ha servit per anar a
visitar el poble (el carrer major, gairebé l’únic carrer de Cantonigròs) amb
els avis.
Després de dinar,
organitzaven el taller d’estels i l’Arnau i la Martina van marxar cap a l’envalat
perquè pintava pluja i van canviar el lloc de trobada. Al cap d’una estona
llarga, vam anar a veure com anava i els nens ja sortien amb els seus estels a
la mà. Com que estàvem al parc de la tirolina, vam aprofitar per tirar-nos-hi
tots plegats.
Al vespre feien una
excursió nocturna pel bosc i per veure la pluja d’estels de Sant Llorenç. Convençuts pel bon
pronòstic de la caminada que ens van fer l’Alba i la Laia vam decidir anar-hi
mentre els avis gaudien de la victòria del Barça en el trofeu Joan Gamper.
No us podeu
imaginar com n’és de bonic veure el cel sense cap rastre de contaminació lumínica.
Era immens i espectacular. Sense cap mena de dubte, tot i ser una excursió, per
a mi, duríssima, em va encantar. Vaig disfrutar molt d’una cosa que no havia
fet mai de la vida, passejar pel bosc sense veure’m els peus i seguint el fil
de les llums dels lots que alguns portaven.
Derrotats i força
cansats arribàvem a casa. Els avis ja dormien i en prou feines vaig ser capaç
de posar-me el pijama. L’endemà la Martina en feia 8 i estava segura que el dia
seria llarg. Llarg, però no tant com el dia que va néixer.
Estic contenta de
tenir la Martina, em dóna molta vida i és una persona de qui aprendre a viure la vida.
   

#estiu #vacances # summer #familia #Collsacabra #nens #holidays

Merilanding al Collsacabra dia 3… descans?

Merilanding dia 3 al Collsacabra…descans?
Avui era el meu primer dia de vacances,
oficialment parlant, ja que el cap de setmana no treballo, per tant avui
dilluns era el meu primer dia. Com que he canviat de feina aquest mes de maig
he aconseguit unes vacances amb condicions. He d’estar operativa i connectada
per a urgències. I per tant, aquest matí, mentre tots dormien esgotats pel dia
d’ahir jo he aprofitat per a fer feina. El Xavi, que és el millor marit del món
s’ha aixecat per fer-me l’esmorzar. És tan dolç!
Sobre les 12h quan ja tots hem estat llestos
per anar a la piscina hem anat fins a Tavertet. L’Estrella, la vigilant amb
mala pipa no hi era. Avui no hi havia tanta gent però sí molts cotxes. Potser sí
que fa bona feina l’Estrella.
Avui m’he banyat. Ara, tinc la sensació que
com que ahir ja vaig notar l’aigua prou bona, avui ja no m’ha costat tant. Una
senyora que no coneixia de res i jo ens miràvem amb les puntes dels dits del
peu a punt de saltar, i de sobte ens hem dit. Una, dues i tres i hem saltat
alhora. Quines coses, oi? No ens coneixíem de res i només davant la mateixa
situació hem conectat. Hahahah l’Arnau ha rigut veient com saltava alhora que
una senyora que no coneixia de res.
Quan el sol s’imposava massa, hem decidit
tornar a casa. Ja no quedava ningú i eren prop de les 3. El gaspatxo, que només
faig a l’estiu perquè és molt entretingut de fer, i un meló amb pernil han
estat capaços de saciar-nos el mínim per la migdiada. I quina migdiada fresca
al llit!!!! Penseu que ens hem de tapar!!! A nivell de temperatura no puc dir
que siguin unes males vacances, la veritat!
A la tarda, a primera hora, els nens han
agafat les bicis i han marxat amb aquella sensació que el món s’acaba. Quan
tens 10 anys, sortir a les 5 o a les 6 la cosa canvia. M’ha fet feliç saber que
allò que pensava que trobarien en aquest petit poble, nens que juguen i corren
en bicicleta com quan jo era petita per l’Armentera. Per aquestes coses el
tamany importa. Aquí s’hi apleguen pocs més de 700 persones a l’estiu. Tots es
coneixen i hi ha molts nens que de forma natural van al parc a conèixer altres
nens… una cosa, aquí,  tan quotidiana i, de vegades, tan difícil de trobar.
He treballat una estoneta més que ja tornaven
tots a ser aquí. Així que quan he anat a obrir la porta m’he trobat al Jaume i
la Josefina, els amos del lloc on ens estem. Els amos de la casa, les gallines
i l’hort que ens envolta. Hem fet petar la xerrada. És curiós que ells han
canviat Cantonigrós per anar a l’Empordà i nosaltres hem fet el camí a la
inversa. La Josefina portava una galleda plena de mongetes tendres, pebrots i
carbassons. Ens n’ha donat i ens ha parlat de les excel·lències de la terra de
Cantoni. Les mongetes i les patates són realment extraordinàries. Demà us ho
diré.
A mitja tarda hem rebut un missatge de la Nuni
que avui l’Ignasi i la Laia organitzaven un sopar a la terrasseta de Ca la Laia. Un pa amb tomàquet
i embotit sota les llums de colors i la morera borda que tot ho vigila han
estat testimonis d’una vetllada deliciosa on m’he adonat que els nens es fan
grans i que xalen sense nosaltres. I que un dia serem aquella taula de la tercera
edat.
Després de sopar embotits deliciosos,
croquetes delicioses, pa amb tomàquet deliciós, sobrassada deliciosa i
carquinyolis espectaculars, hem notat un cansament en els nens que han obligat
a retirada. El descans i la vida plàcida de la bona gent que es respira aquí
fan fàcil que et sentis a gust. M’encanta estar mig de vacances a Cantonigròs,
descansa.

96

Normal
0

21

false
false
false

ES-TRAD
X-NONE
X-NONE

/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Tabla normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:Calibri;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-language:EN-US;}