Categoria: Uncategorized

L’altre dia vaig llegir que hi ha un gran nombre de malalts socials, o el que és el mateix tot e gent que aparentment és normal però que en un moment donat es desconnecten i són potencialment perillosos. Ahir al vespre, desde la calor del meu llit, 30º feien insuportable agafar el son, vaig obrir les finestres i vaig sentir com molta gent (no estic capacitada de donar la xifra exacte) discorria pels carrers de Barcelona cridant “España, España” entre petards i bocines ( sort que no eren vuvuzel·les). Tan sols 24 hores després de veure com un milió i mig de persones s’aglopaven al centre de la ciutat demanant la INDEPENDENCIA, sense complexos. Esquisofrenia? Probablement, la condició humana fa difícil d’entendre la pròpia condició perquè els sentiments es barregen, fora de la raó i competeixen per fer-se un lloc en el conscient… i aquesta és la esquisofrènia sortir convençut d’estimar el teu petit gran país i celebrar la victòria del país “enemic”…

Hi ha qui s’afarta de menjar i de beure. Tots n’estem segurs que no pot ser bo pel cos. Doncs jo ja n’estic farta de veure parlar de crisis. Visc en una espiral de desencís que cada dia m’avorreix més. Polítics, periodistes, tertulians i peatons… tots en parlen i no sé ben bé perquè.
Fa uns anys tothom parlava del Gran Hermano, o fa uns mesos del Obama, com si un fet i l’altre tinguessin res a veure. No, oi? Doncs deu ser una qüestió de modes. Així doncs, que s’acabi la moda de parlar de crisis com ho vam fer amb la moda del pantalons de cama ample, siusplau.

Ja fa unes 3 setmanes que estic sense feina. No vull entrar a explicar les complicacions laborals que m’he trobat. Simplement he decidit, per primera vegada a la meva vida que hi ha coses per les quals no hi penso passar. Intolerancia. Formo part de la generació que l’educació es basava en el fes l’amor i no la guerra, i des de llavors no aixeco cap. No m’han ensenyat a defensar-me, a treure les dents. Bé, en fi, estic al SOL (eufemisme de estic a l’atur, es clar) i de moment ho porto bé. Vaig fent cosetes de redacció i de disseny que em tenen entretinguda. De fet, he començat a escriure una novel·la… per singles. M’encanta escriure sobre el que no sóc. Es una forma de delipidar l’avorriment i la monotonia. Quna escric no estic casada, ni tinc fills.
Ahir van venir les nenes de la meva inspiració a casa. I, es clar, m’ho passo teta amb elles. Em transporten a la novel·la i es moren de ganes de llegir alguna cosa…jujajaujajujauja. El Xavi està indignat amb el fet que deixi llegir alguna cosa…juajuajuja…. pero segur que els ho deixo llegir o millor encara, ho podria anar publicant.

Salut i felicitats als Peres