Feia uns estius que ens ballava pel cap fer unes vacances diferents. Sempre havíem optat per passar uns dies amb les famílies, primer a casa d’uns, després a casa dels altres i així anar passejant les maletes. Però a mida que et vas fent gran i la família també creix, comences a veure que quan més convivència, menys sensació de vacances. Perquè per cadascú de nosaltres, les vacances s’entenen d’una manera diferent. Hi ha qui es pensa que anar de vacances és canviar l’espai vital i repetir les rutines a un lloc diferent de l’ habitual. Hi ha qui entén les vacances com un periode per desconectar i per aconseguir-ho se’n va a l’altre punta del món (aquests no sé si desconecten massa a jutjar per les innombrables fotografies que comparteixen a través de la xarxa) només així aconsegueixen sentir les vacances. Per nosaltres, vacances vol dir parar. Parar de tenir una rutina fixe, treure’s el rellotge i gaudir dels silencis i de l’avorriment. L’avorriment de la platja, dels passejos, de ruixar-se amb aigua a la terrassa, de tot això. De viure fins a avorrir-se’n. Aquest any hem triat un lloc de pau on la temperatura al vespre és agradable. Condició indispensable particularment per a mi. No aconsegueixo dormir si tinc calor i si no dormo no hi ha vida, ni avorriment possible.
…
Ens hem instal.lat a l’apartament el mateix dia de les Festes del poble. Aquí tothom ho viu d’ una manera molt intensa. Sentir les festes d’aquesta manera és una cosa que els de ciutat no podem entendre. Una ciutat com Barcelona, malgrat les festes del barri, no pot fer que la seva gent senti les festes com en els pobles de gairebé 500 habitants. Probablement perquè no es necessita tot Barcelona per organitzar unes festes i gairebé es necessita tot el poble per muntar tres dies desenfrenats d’activitats, orquestes i concerts que ens hem trobat amb motiu de la festivitat de Sant Feliu. Pels nens està sent una experiència única. I em pregunten si això de les activitats serà cada dia. Jo els dic que no, però que farem altres coses. Ahir no vam aconseguir baixar fins la festa, perquè es van quedar adormits abans que comencés. Avui el matí, festa de l’escuma. Per primera vegada a la vida no he passat fred a una festa de l’escuma, suposo que el fet que ni fos a la tarda quan ja marxa el sol ni a una discoteca que té aire acondicionat hi ha tingut a veure.
…
Ens hem instal.lat a l’apartament el mateix dia de les Festes del poble. Aquí tothom ho viu d’ una manera molt intensa. Sentir les festes d’aquesta manera és una cosa que els de ciutat no podem entendre. Una ciutat com Barcelona, malgrat les festes del barri, no pot fer que la seva gent senti les festes com en els pobles de gairebé 500 habitants. Probablement perquè no es necessita tot Barcelona per organitzar unes festes i gairebé es necessita tot el poble per muntar tres dies desenfrenats d’activitats, orquestes i concerts que ens hem trobat amb motiu de la festivitat de Sant Feliu. Pels nens està sent una experiència única. I em pregunten si això de les activitats serà cada dia. Jo els dic que no, però que farem altres coses. Ahir no vam aconseguir baixar fins la festa, perquè es van quedar adormits abans que comencés. Avui el matí, festa de l’escuma. Per primera vegada a la vida no he passat fred a una festa de l’escuma, suposo que el fet que ni fos a la tarda quan ja marxa el sol ni a una discoteca que té aire acondicionat hi ha tingut a veure.
Aquest vespre s’hi espera una revolució. El sentiment independentista, aquí, és meny complexe. Més directe. Les estelades s’han penjat a cada balcó. Així que l’ actuació d’en Miquel del Roig amb el seu hit La farola, ho petarà. No sé si aguantarem la festa fins les 3, hora prevista de l’actuació, però sentir-lo el sentirem. Vivim a 10 passes de l’escenri.
Així que de vacances, de Festa i d’avorriment, molt d’avorriment, tot i que ensenyar a els nens a avorrir-se és sumament complicat. Demà més.
