Va que la cosa es va animant i el sol cada dia que passa ens regala més horetes. Però quan ens hem despertat semblava com el dia d’ahir i el d’abans d’ahir. Un cel clar, fresqueta bona i uns núvols que a primera vista semblen inofensius. Avui hem deixat dormir els nens que ni han sortit a córrer, ni s’han llevat amb nosaltres. Així que hem gaudit de la piscina en Xavi i jo sols. Bé, en realitat en Ricard també hi era, però després de banyar-se, s’asseca i marxa. Era tan plaent tot plegat que hem decidit immortalitzar-ho. Com si tinguéssim por d’una demència o un Alzheimer, fem instantànies de tots els moments, outfits, paratges singulars o quadres costumistes. Tot una mica absurd si penses en tot allò que tens en un núvol i que en qualsevol moment pot desaparèixer, oi? Bé, no cal pensar tant.
Els nens han arribat al cap d’una estona i s’han posat a l’aigua de seguida, cosa que em fa una mica d’enveja. Jo m’ho penso tant això de tirar-me a l’aigua que faig perdre la paciència i la insistència als que m’envolten i em demanen que em banyin. Veritablement, he de tenir calor per llençar-m’hi. I quan ho faig sempre deixo anar un xiscle.
Com que semblava que el sol aguantava hem decidit anar a la platja. No feia molta calor, així que ni m’he tret la camisola. En Xavi, però, ha plantat les ombrel·les (a falta d’una anem amb dues) i les ha hagut de posar a contravent per por que li marxessin volant. L’Arnau i jo hem jugat a pales, en Xavi i la Martina al frisbee. Us he de dir que sí, compartir una partideta de pales, als 15 ja val la pena. Fins llavors acabes les partides amb lumbago de tant ajupir-se. Després hem canviat les tornes però la Martina i jo ens hem assegut a xerrar. Hem vist a un socorrista en acció, una noia portava una picada de medusa a la galta del cul esquerra. Després m’he dedicat a la lectura que és una de les coses més meravelloses que hi ha. M’encanta llegir i l’estiu és el millor moment. Ara que tinc l’app de l’E-biblio al mòbil encara llegeixo més, perquè el llibre sempre el porto a sobre. Però ara, a l’estiu, el paper, passar pàgines i posar el punt son tres coses que m’encanten.
Dinar, migdiada, el Paradís mentre els nens feien deures i escampada. Avui he escampat jo hi tot. Recordeu que fa uns dies vaig conèixer la Pilar a través d’Insta que s’estava a Albons i em va parar qual estrella de cinema? Doncs em va escriure i em va afalagar tant el que em va dir que he volgut conèixer-la més i hem quedat per fer un cafè al Centre Social. Hem trencat la pantalla i ens hem vist de veritat, en 3D. Us ho recomano. Hauríem de deixar d’estar darrera les pantalles i fer passes per socialitzar-nos de veritat. Bé, això si no ets un hater. La Pilar m’ha explicat com ha arribat fins a Albons i jo li he explicat el meu camí. Durant una hora ens hem conegut una miqueta i ens ha agradat prou com per fer una segona trobada. No, no és una cita, però casi hehe.
Després de la trobada, en Xavi i jo hem anat a veure els nens jugar a la pista. La Martina estava bastant apàtica però hem flipat molt amb l’Arnau. Ara resulta que juga prou bé a futbol. És clar, que depèn de amb qui el compares, però jo abans em pensava que era dolentot i no. Defensa bé, té criteri, fa bons passis…
Ens hi hem passat una hora veient-los jugar, riure, fent broma… l’ambient que he vist m’ha tornat als meus orígens, als meus partits de futbol i als amics que feies cada tarda a la pista perquè, simplement era estiu.
Merilanding per la vida 