En Xavi no ha anat a córrer perquè temia estar cansat per les visites d’avui. Resulta que uns amics nostres em van preguntar a quan estava Viladamat d’Albons perquè havien reservat una habitació en un hotel rural i mirant el mapa havien vist que potser estava a la vora. Hahahaha els vam dir que era el poble del costat. Estem a 4 minuts en cotxe i probablement és més ràpid arribar a Albons des de Viladamat que des de l’Escala. Així que en saber-ho els vam dir que vinguessin a dinar.
Això a casa vol dir, zafarrancho (que amb tantes visites netejàvem sobre net), anar a comprar el gènere (la nevera que tenim no és fiable per a comprar peix i que aguanti un dia per l’altre) i posar-se amb la calma que ells arribarien quan arribessin.
La d’avui ha estat la paella número 4 de l’estiu. Puntació (sóc exigent) un 7. Satisfacció dels comensals bona. En Jordi i la Tatyana m’han felicitat i m’han dit que m’han de portar a menjar un arròs de pastor amb carn de caça. Potser m’animo a sortir de la zona de confort de la paella mixta.
Hem xerrat i hem compartit activament la taula amb els nens que han estat els protagonistes a estones. Estan molt divertits i sorprèn com capten l’atenció de les converses de igual a igual amb els adults. La Martina estava especialment inspirada i ens ha fet riure a tots. Està contenta i feliç, per això dels nous amics, i això es nota.
A la tarda, quan els nens han guillat, els hem proposat d’anar a fer un vol. Podíem anar al Mooma, però no ens venia de gust fer 30 min de cotxe. Podíem anar a Sant Martí d’Empúries o podíem anar a l’Escala. He decidit aquesta tercera opció, i quasi me’n penedeixo perquè el trànsit estava impossible. Hem estat aturats, sense saber, cosa que feia presagiar el pitjor, però mira, al final, la sort se’ns ha posat de cares i hem trobat lloc per aparcar al primer aparcament que hem trobat.
L’Escala és d’aquells pobles encantadors, de mar, de pescadors, de cases blanques i de molta gent a l’estiu. He de dir, i els ho he dit, que té pitjor fama de mal temps de la que es mereix. No sempre fa tanta tramuntana, però vaja. Hem entrat a l’església de Sant Pere, hem caminat per davant de mar fins a Riells. Val a dir que la distància que hem fet ha estat tan agradable com la conversa. Jo amb la Ta, en Xavi amb en Jordi.
Com que el temps se’ns ha anat allargant i estàvem tan bé plegats i ells dormien al poble del costat, hem decidit anar a sopar. Sense nens, hem anat a Ca la Nati, el restaurant d’Albons. Té per amo tot un personatge una mica llampat. No teníem reserva així que ens ha “castigat” a una taula menuda fins que passada l’estona ens ha donat la taula definitiva. L’espera ha valgut la pena. Les pizzes artesanes són espectaculars. Jo he menjat la meitat d’un quart. La resta me l’he endut a casa.
Amb en Jordi i la Ta, qualsevol tema és digne de conversa. Però on perdem el món de vista és amb el teatre. Els quatre som uns apassionats de l’escena, de la interpretació i de les emocions fingides que no són les nostres, en absolut.
Com que els nens no venien, els hem deixat convidar als amics a fer una peli a casa, així que quan hem arribat teníem tot de gent a la porta de casa. Fins i tot estaven en Jordi i la Tere, els pares d’en Marc i en Biel, que ens donaven reiteradament les gràcies perquè els meus nens els havien convidat a fer la peli. Era especialment important per en Marc que avui s’ha fet una doble fractura al dit del peu i es passarà la resta de les vacances reposant (a la manera dels nens hahahah).
Demà el dia serà clar, es preveu una màxima de 31 graus i la Ta ha sentit a parlar de les platges de Sant Pere Pescador. Tot i que en Jordi no és de platja, fa tota la pinta que demà coneixeran la sorra fina de la platja de la Cagarra. La platja de la meva infància i que em fa pensar tant amb la meva mare.
Merilanding per la vida 
Me encanta como escribes , te sigo y no pararía de leerte
Totón 😘
M'agradaM'agrada