Aquest any el Merilanding comença amb una aventura inesperada, fruit de la providència i carregada de simbolisme. Un semestre amb molta pressió que ens ha generat molt d’estrès i poca tranquil·litat, que augmentava a mida que els mesos avançaven i quan ja estàvem a punt d’estirar-nos els cabells que no tirar-nos per la finestra, en Jordi i la Ta ens fan una proposta que a priori pot semblar afegir més llenya al foc, però mira… de perduts al riu, en diuen.
Dilluns agafarem els cotxes abans que el sol ens saludi. Més de 15 famílies ens trobarem en una filera conduint camí de Bòsnia Hercegovina per anar a viure Medjugorge. Perquè us feu una idea, anar a Medjugorge és com anar a Lourdes o a Fàtima, un santuari on s’hi apleguen fervents creients i esperançats descreguts. Un oasis de pau enmig d’un territori que ha suportat guerres i massa diferències. Els que hi han estat diuen que visitar la verge de Medjugorge és una cosa que no es pot explicar. Una energia, una bondat i un respirar sabent-se gronxat per les mans d’una mare. Això compensa les més de 19 hores amb cotxe que passarem per arribar-hi.
Tenir com a proposta de vacances anar fins allà ha estat una sorpresa i un regal. Fluir fins allà, sense pensar, sense res a decidir només seguint les roderes del cotxe del davant és el que més ens convé. Descansar la ment i abandonar-se a les hores de conversa, de jocs, de famílies i de noves persones que potser entraran en les nostres vides no només per una estona. El cor em demanava pau i Déu me l’ofereix en forma de romeria. Així que com sempre dic, Ell en sap més.
Veurem…
Merilanding per la vida 