Fa 4 anys que sóc catequista, bé, de fet vaig començar fent tasques de suport, però després de 2 cursos em vaig atrevir a fer salt i explicar la meva experiència a uns nens que, normalment, no tenen massa clar perquè s’atansen 1 dia a la setmana a la parròquia. La Fe és quelcom molt difícil de transmetre i també és molt difícil d’unificar. Cadascú sap quan, com i perquè va començar en creure en Crist, en Déu.
Aquest cap de setmana, l’interès en formar-nos, ens aplega 300 catequistes d’arreu de Catalunya i Castelló a Tortosa. I estant aquí ens enterem de la desgràcia d’ahir a París. Es fa el silenci i la pregària es fa espontània, però amb silenci. Sense judici, sense discussió, sense solució. Només es prega per la desgràcia. La desgràcia de tots els vius, els morts, els orfes i els malalts. Sí, els malalts que s’aferren a una creença manipulada i que els enganya prometent-los una vida millor a canvi d’un sacrifici.
Aquí seguim pregant i aprenent més sobre el Cristianisme. Sobre Déu, el Nostre. El que coneixem per la vida de Jesús. I entenem que hi ha més Déus, i els respectem perquè som creients i tenim Fe. La Fe en el Nostre, deu ser com la dels altres, per això comprenem que darrera de la barbàrie no hi ha religió. No hi està l’Islam, no hi pot ser perquè parteix de l’amor. TOTES les religions parteixen de l’amor per obtenir la felicitat. És clar que en l’estima també hi ha patiment, però no és un patiment cap els altres, és un patiment individual, de la persona. O per dir-ho de forma entenedora, qui pot saber què és estimar si no ha viscut mai el desamor? Però això és filosofia de la transcendència. Això és la religió, la nostra, la seva o la de més enllà.
Aquest cap de setmana, l’interès en formar-nos, ens aplega 300 catequistes d’arreu de Catalunya i Castelló a Tortosa. I estant aquí ens enterem de la desgràcia d’ahir a París. Es fa el silenci i la pregària es fa espontània, però amb silenci. Sense judici, sense discussió, sense solució. Només es prega per la desgràcia. La desgràcia de tots els vius, els morts, els orfes i els malalts. Sí, els malalts que s’aferren a una creença manipulada i que els enganya prometent-los una vida millor a canvi d’un sacrifici.
Aquí seguim pregant i aprenent més sobre el Cristianisme. Sobre Déu, el Nostre. El que coneixem per la vida de Jesús. I entenem que hi ha més Déus, i els respectem perquè som creients i tenim Fe. La Fe en el Nostre, deu ser com la dels altres, per això comprenem que darrera de la barbàrie no hi ha religió. No hi està l’Islam, no hi pot ser perquè parteix de l’amor. TOTES les religions parteixen de l’amor per obtenir la felicitat. És clar que en l’estima també hi ha patiment, però no és un patiment cap els altres, és un patiment individual, de la persona. O per dir-ho de forma entenedora, qui pot saber què és estimar si no ha viscut mai el desamor? Però això és filosofia de la transcendència. Això és la religió, la nostra, la seva o la de més enllà.
El que ahir va passar és una altra cosa. No és religió.
Merilanding per la vida 